dissabte, 19 d’octubre del 2013

la via zen del llibertí


Si uno dice "no", los hombres creen que es "no", y el eco responde "no".
Si uno dice "sí"", los hombres creen que es "sí", pero el eco no responde.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Aunque yo fuera un dios o un Buda estarías en mi mente.
Estoy sentado bajo una lámpara, y un monje flaco canta canciones de amor.
Encima de mí, el feroz viento otoñal rola cerca,
y mi corazón se ahoga en nubes gruesas.

Los sabios no creyentes no tienen el conocimiento,
pero mantienen continuamente su mente en la Vía.
No hay ningún surtidor de Budas en la naturaleza,
pero diez mil sutras se destilan en una sola canción.

Ikkyu, Poemes del monjo llibertí (trad. J. M. Campillo)


Bokusai (s,. XV), retrat d'Ikkyu

Kawanabe Kyosai (s. XIX- XX), tres corbs (frag.)

diumenge, 29 de setembre del 2013

tens els pinzells

Robat d'una publicació d'un amic, qui l'hi havia pres prèviament al gran Nikos Kazantzakis:

Έχεις τα πινέλα, έχεις τα χρώματα,
Ζωγράφισε τον παράδεισο και μπες μέσα.

Tens els pinzells, tens els colors,
pinta el paradís i entra-hi dedins.

Jardí de Claude Monet, a Giverny

dimarts, 27 d’agost del 2013

tant com puguis


(Pablo Picasso, L'amistat, 1907-1908)


MPOREIS

Κι ἂν δὲν μπορεῖς νὰ κάμεις τὴν ζωή σου ὅπως τὴν θέλεις,
Τοῦτο προσπάθησε τουλάχιστον
ὅσο μπορεῖς : μὴν τὴν ἐξευτελίζεις
μὲς στὴν πολλὴ συνάφεια τοῦ κόσμου,
μὲς στὲς πολλὲς κινήσεις κι ὁμιλίες.
Μὴν τὴν ἐξευτελίζεις πιαίνοντάς την,
Γυρίζοντας συχνὰ κ’ἐκθέτοντάς την
Στῶν σχέσεων καὶ τῶν συναναστρογῶν
Τὴν καθημερινὴν ανοησία,
ὤς ποὺ νὰ γίνει σὰ μιὰ ξένη φορτική.



TANT COM PUGUIS
I si no pots fer la teva vida com la voldries,
això procura almenys
tant com puguis: no l'envileixis
amb massa tractes amb la gent,
amb massa anar i venir i massa xerrameca.
No l'envileixis a còpia de traginar-la,
sovint arrossegant-la i exposant-la
a l'estupidesa quotidina
de les relacions i les transaccions,
fins que es torni una pesada forastera.

K. Kavafis (1913)


(sobre la vocació de) surar






Peces y tortugas, libres,
nos vienen siguiendo sin miedo.
Lotos sin dueño ni amo
florecen por todo el lago.
Mecido por el agua, desde mi almohada,
veo subir y bajar la montaña.
Llevada por la brisa,
mi barca baila con la luna.

Su Dongpo, poeta xinès del s. XI