COHEN: la gavardina trista

¿Baudelaire o Gil de Biedma? 

¿Qui és el lladre de la famosa gavardina blava de Cohen? ¿Qui l’enemic que li ha pres per un temps la dona per retornar-li la vida en la mirada i després esvair-se? ¿És una cançó de perdó - amb el regust amarg dels retrets falsament païts - dirigida a l’amic traïdor? ¿O l’amic traïdor és el propi Leonard, que traeix la Jane i a si mateix, el lladre gitano de la rosa entre les dents que entabana i fuig després de devastar aquell amor de guspires als ulls?

Leonard Cohen va explicar que de jove havia comprat la gavardina blava per a ell i que el va portar durant molts anys. És igual quina ha de ser la lectura «correcta», perquè de fet les dues ho són: més que contradir-se, al final es complementen. De la culpabilització a l’autoinculpació, transitant pel fals perdó, i amb la imatge de la Jane adormida a l’altre costat del llit. D’aquells sentiments de matinada d’hivern a Nova York naixeria la cançó, com una carta adreçada a aquell altre que és ell, també.



FAMOUS BLUE RAINCOAT:

Són les quatre de la matinada, finals de desembre.
T’escric només per saber
si estàs millor.
Fa fred a Nova York, però m’agrada on visc;
hi ha música a Clinton Street durant tot el vespre.

He sentir dir que estàs construint
la teva caseta ben endins del desert.
Ara vius sense cap objectiu.
Espero que n’estiguis prenent nota..

Sí, Jane va venir amb un floc de cabells teus.
Em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.
Ho vas aconseguir mai?

L’últim cop que et vam veure
semblaves molt més vell.
La teva famosa gavardina blava
estava desgastada per les espatlles.
Havies estat a l’estació per pujar a tots els trens
i tornaves a casa sense Lili Marlene.

Vas obsequiar la meva dona amb un bocí de la teva vida,
i quan va tornar ja no era la dona de ningú.

Et veig allí amb la rosa entre les dents:
un lladre gitano escanyolit més!
Jane s’ha despertat;
t’envia records.

I què puc dir-te,
germà meu, assassí meu.
Què podria dir-te?
Suposo que et trobo a faltar,
suposo que et perdono:
m’alegro d’haver-te trobat pel camí.

Si mai passes per aquí, ja sigui per la Jane o per mi,
el teu enemic estarà dormint
i la seva dóna és lliure de fer el que vol.

Sí, i gràcies,
per la preocupació que li vas treure dels ulls.
Pensava que estaria allí per sempre
i per això mai vaig intentar-ho.

Jane va venir amb un floc de cabells teus
em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.

Cordialment, L. Cohen.