 |
M. Chagall, Nu sobre Vitebsk (1933) |
AVUI
A vosaltres homes tristos
que algun cop vau veure
el meu somriure
us dic
avui
en aixecar-se
la llum
del sol blau
que si el meu poder
fos llarg
m'afanyaria
a arrancar-vos la visió
que va tacar la meva alegria
que res té a veure
amb el món fosc
en què morireu
emprenyats
contents
de la vostra serietat
espina seca
que neix en una carn rosada.
Roberto González-Quevedo González, Güei
(dins Poesías ya hestorias na nuesa tsingua, 1980)
Text en asturià:
GÜEI
A vos homes tristes
que alguna vez vistiis
la mía sonrisa
digu-vus
güei
al tsevantá-se
la tsuz
del sol azul
que si el mieu poder
fuera tsargu
prestaría-me
arrincá-vus la visión
que manchóu la mía alegría
que nada tien que vere
cunu mundu escuru
nu que murrireis
amurniáus
cuntentus
de la vuesa seriedá
espinu secu
que naz nuna carne rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada