dimecres, 12 d’octubre del 2016

Pavese: serà un dia tranquil de llum freda

escultura de Nathan Sawaya



Serà un dia tranquil, de llum freda
com el sol que neix o que mor, i el vidre
tancarà l’aire brut fora del cel.

Ens despertem un matí, d’una vegada per sempre,
dins la tebior del darrer somni: l’ombra
serà com la tebior. Omplirà la cambra
a través del gran finestral un cel més gran.
De l’escala pujada d’una vegada per sempre
no vindran més veus, ni rostres morts.

No caldrà deixar el llit.
Només l’alba entrarà dins la cambra buida.
Prou n’hi haurà amb la finestra per vestir cada cosa
d’una claror tranquil•la, quasi una llum.
Es posarà una ombra escardalenca sobre el rostre boca amunt.
Els records seran grumolls d’ombra
arraulits com brasa vella
dins la llar de foc. El record serà la flamarada
que encara ahir mossegava en els ulls apagats.

Cesare Pavese, "El paradís sobre les teulades" (1940)


TEXT EN ITALIÀ:
Sarà un giorno tranquillo, di luce fredda
come il sole che nasce o che muore, e il vetro
chiuderà l'aria sudicia fuori del cielo.
Ci si sveglia un mattino, una volta per sempre,
nel tepore dell'ultimo sonno: l'ombra
sarà come il tepore. Empirà la stanza
per la grande finestra un cielo più grande.
Dalla scala salita un giorno per sempre
non verranno più voci, né visi morti.

Non sarà necessario lasciare il letto.
Solo l'alba entrerà nella stanza vuota.
Basterà la finestra a vestire ogni cosa
di un chiarore tranquillo, quasi una luce.
Poserà un'ombra scarna sul volto supino.
I ricordi saranno dei grumi d'ombra
appiattati così come vecchia brace
nel camino. Il ricordo sarà la vampa
che ancor ieri mordeva negli occhi spenti.

C. Pavese, Il paradiso sui i tetti (1940)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada