UNA IMATGE. Marbre viu, pedra que quasi sospira i batega. El rostre de Santa Teresa en Èxtasi. Èxtasi místic, almenys aquest era l’encàrrec fet a Bernini.
De debò que místic? S’explica una simpàtica boutade d’un viatge francès del s. XVIIII que, quan es va trobar a l’església romana de Santa Maria della Vittoria amb l’escultura de Santa Teresa, després de reparar en l’expressió del rostre de la santa (ulls perduts, llavis entreoberts, coll abatut), va dir una cosa com: “si això és amor diví, jo en sóc un expert!”.
Teresita de Ávila, quan li donava la vena prosaica, explicava així la seva experiència estàtica:
"Veíale en las manos un dardo de oro largo, y al fin del hierro me parecía tener un poco de fuego. Este me parecía meter por el corazón algunas veces, y que me llegaba a las entrañas. Al sacarle, me parecía las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de Dios."
I el crític modern no deixa de fer notar que la fletxa, en el conjunt de Bernini, no apunta precisament al cor.
Amor místic? Sí, és clar, també.
“Amunt l’ànima, ben amunt, que el cos se’m sap una drecera”. Potser pensaria Bernini, amb un somriure al llavis, mentre cavil•lava com donar forma al goig en la figura de Teresa. De fons, se sentirien al taller del mestre escultor ritmes negres espirituals cantant una cosa com “Sursum omnia!, oh yeah!"
* * * * * *
I com el meu deliri ha arribat avui a aquest port? En primer lloc, per avorriment: escanejar pa`gines i més pàgines per fer un dossier de grec és una de les activitats més tedioses amb què l’ésser humà pot ser castigat. En segon lloc, l’oci nefast, que fa unes setmanetes m’ha portat a rellegir Marina Tsvetàieva, poeta russa que va intentar sobreviure en la foscor de la prosa estalinista, dona intensa i desbridada en molts aspectes, pura sensibilitat desfermada i autora d’aquest dos versos magnífics:
I és que el cel és tan llunyà.
Tan a prop uns llavis tendres.
De fons, entre música de balalaica i harmònica, es torna a sentir un “Oh yeah”, ara entonat per maese Bernini i la Tereseta transposada.
Ufff!
a descansar una mica
que la desbarrada començar a ser massa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada