Quan li pregunten com va suportar viure a Tòquio un any sencer immersa en l'infern del món laboral nipon (tortures que narra amb molta retranca a Estupor i Tremolors), l'Amélie Nothomb explica que va ser, en bona part, perquè durant aquell temps va viure també una bonica història amb un japonès.A Ni d'Eva ni d'Adam, l'Amélie hi parla d'aquesta història. Rinri, es deia el noi toquiota. I això és el que pensa (i escriu) ella l'endemà d'haver passat la primera nit amb ell:
"Un cop sola, vaig sentir una gran alegria. Vaig recordar els esdeveniments amb una barreja d'hilaritat i estupefacció. El que em sorprenia més, en definitiva, no eren les excentricitats d'en Rinri, sinó l'excentricitat suprema: m'havia embolicat amb algú agradable i encantador. En cap moment m'havia ferit ni en acte ni de paraula. No sabia que existís, això."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada