Chagall i les seves pàtries: un
bocinet de Rússia anomenat Vitebsk (petit món que tancava tot el que a l'home
oferia l'univers: fins i tot cabres tocant el violí!), els petons i els alegres
brindis de nuvis borratxos compartits amb Bella i ressuscitats amb Vava, i el
caliu espiritual del judaisme hassídic.
L'espiritualitat
hassídica se situa a les antípodes del rabinisme més tradicional, doctrinaire,
encloscat. "El creient s'adreça directament a Déu i deixa parlar el seu
cor dins l'intimitat d'una relació personal." Una forma de religiositat
jueva popular, emotiva i consoladora, dels afligits i dels que es volen humils.
El hassida trenca amb la rigorositat del ritual: ara canta i dansa com David
davant l`Arca, ara s'apregona en un silenciós i meditatiu diàleg amb el Déu que
escolta i, també des del silenci, troba manera de respondre.
VENÈCIA. Museu d'art contemporani. Una visita improvisada a un museu que no sabia ni que existia i, a dins, una sorpresa que per tercer cop en un any s'ha vingut repetint. Un Chagall: el Rabí de Vitebsk i, de nou, aquelles mirades:
la del rabí,
la de Chagall,
la d'aquest xixarel•lo que es queda palplantat davant del llenç, guanyat per la profunditat i la vida que emanen els ulls que des del quadre, ara a mi, em miren.
Un dia
robaré un Chagall!!!!!!!!!!
(un "robatori passional" - estarà tipificat el delicte?)
però primer hauré de trobar un còmplice ben especial, algú qui, violí en mà, vagi descabdellant una cançó d'aire zíngar que m'acompanyi en la gesta.
I marxo al llit, a somniar com planejo el meu estrambòtic delicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada