dimecres, 11 d’agost del 2010

LÍMITS



Només un "simpàtic" apropament a l'antropologia de l'home contemporani i la seva dèria per cercar els límits físics i psíquics de la bestiola que és. Sempre els límits. En aquest cas un arqueòleg parlaria del "terminus ante quem". El terme "post quem" el deixo per algú més saberut, o senzillament que en sàpiga.

Marina Abramovic, brillant artista sèrbia de performances. De vegades una mica bèstia; però -cony... és que és eslava!!!! Cap a mitjans dels 70 coneix l'alemany Uwe Laysiepen, qui es fa dir Ulay, un altre artista que experimentava amb els límits humans a partir del propi cos. Art conceptual de performance dels 70: que lluny queda del fruïment egoista del risc ofert pels nostres esports extrems postmoderns!


"Death self". Una obra de Marina i Ulay, quan eren parella artística i per a la resta de coses. Ajunten els seus llavis en un petó profund, l'un inspira l'aire expel•lit per l'altre fins a esgotar tot l'oxigen disponible. Exactament 17 minuts després de l'inici de la performance, tots dos cauen a terra inconscients, amb els pulmons plens (intoxicats!) del diòxid de carboni del company...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada