PIUS ALIBEK

"Lara no havia nascut encara i Aya Maria, la meva primera filla, estava a punt de fer els tres anys. A la guarderia, barrejava el català i el castellà amb l'arameu i l'àrab. Resultava especialment graciós, i alhora gratificant, sentir com conjugava verbs arameus i àrabs en frases catalanes o castellanes. Ho feia amb la naturalitat de la flor que s'obre a la rosada. Però als seus ulls preciosos hi restava, sovint, una pinzellada de desconcert. No l'entenien del tot, i ella tampoc entenia per què no l'entenien. Jo intentava explicar-li que les seves arrels interferien en el seu present i l'enriquien. Em preguntava pels avis, i per què no en tenia. Li vaig dir que vivien en un país molt llunyà, però que hi havia un avi que mai l'abandonaria i que es deia Ximxa, "el déu sol dels assiris". Li vaig regalar un penjoll amb la figura de Ximxa i, mentre Aya Maria anava a fer-ho saber a totes les seves joguines, jo em vaig posar a escriure qui era i d'on venia el seu pare. A explicar-li per què li transmetia coses que la feien sentir diferent, tot esperant que, quan la vida la rapti del seu món de princeses i papallones, ella mateixa pugui decidir qui vol ser.»

Pius Alibek va néixer a Ankawa, a l'Iraq, en el si d'una familia aramea. La seva llengua materna va ser la que va parlar Jesús i prèviament els assiricaldeus. Després va haver d'aprendre l'àrab, i se'n va enamorar, com de l'anglès i del català. Avui viu a Barcelona on es dedica a estudiar manuscrits de les cultures mediterrànies, traduir algun autor àrab i portar un restaurant oriental.

Arrels Nomades és un llibre deliciós, escrit per explicar a la seva filla i al món com va ser la seva vida a l'Iraq, amb aquell aiguabarreig de gents i llengües, clatellots dels mestres, algun director d'orfanat sodomita i uns paisatges per somniar despert i sentir-se hereu del mon d'Enkidu i Gilgamesh.

Mesopotàmia: el país que, de tantes cultures que ha parit i acollit, ben mirat mai no ha existit com a tal.

   Ja és estrany de trobar-se un llibre sobre el Pròxim Orient on no hi ha pobles bons i pobles dolents, uns de tiranics contra uns altres d'ultratjats, on la noblesa i la misèria no habita la sang, sinó que resideix en l'ànima d'algunes les persones.

És tot un gust llegir un llibre on l'autor s'apropa amb comprensió gens idealitzadora a la diferència, conscient que darrere d'ella (quan es grata tot el que s'ha de gratar) el que hi ha són individus de diversos calatges i brillantors.

Un regal de llibre
descobert per accident
com sol passar