Dissabte 5 de juliol de 2008, cap a les 19:20 de la tarda. Exposició temporal al MNAC (Duchamp, Picabia i Man Ray). Jo davant una vitrina, fent d'un cop d'ull a aquesta escultura tontaina de Man Ray. No té gaire interès. Em disposo a passar a la pròxima peça quan arriba una mare d'uns treinta-i-bastant anys, motivadíssima, arrossegant la seva filla (entre sis o set anyets) cap a la vitrina. Sembla voler instruir-la i sembla, a més, que ho farà en veu alta. L'empenta amb què porta a la nena, em fa preveure que alguna cosa curiosa hi passarà; em quedo uns segonets més davant la peça del trepitjapapers fàl·lic.
- Mare (amb un somriure): Mira carinyo, que és això?
- Nena ?????
- Mare (somrient més): a veure, què et sembla que és?
- Nena (escrutadora): Hummmm
- Mare (que es diverteix amb la situació): mira-ho bé- Nena (que s'il·lumina): UN GOS!!!!!!!!!!!
- Mare (més engrescada encara): no carinyo, no! mira-t'ho bé.
- Nena: ?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!
- Mare (Xiuxiuejant una mica): és una part del coosssss.
- Nena (ja ho té!!!): dos ulls i un cap.
- Mare (somrient més encara, encara en veu més baixeta): nooooo... (assenyalant, molt còmplice i enrotllada ella) són dos ous i una tita!
- Nena (que no devia de trobar-hi la gràcia) ...........
Redéu: i si la nena veu un gos, serà que hi ha un gos, no????? Quina mania a malmetre -i pervertir- les capacitats perceptives de les pobres criaturetes. Quin fàstig de cultura la nostra! Com en pot ser de castradora i manipuladora! És que aquesta història tots ens la coneixem de sobra: es comença per aquí i s'acaben trobant símbols fàl·lics fins en els fideus de la sopa.
Cassu'n Freud i els seus inconscients seguidors!!!
Vale, nena, jo també hi veig un gos!!!!!!! Amb dos collons!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada