les espelmes ja tremolant,
els bàrbars desitjats,la dignitat de qui se sap abandonat i oblidat per un déu
que un dia bevia al seu costat
i potser, secretament, el desitjava...
l'herència de llum i misèries
i la immensa realitat de la pell
Cada estiu, quan el món de sobte alenteix la marxa,
no sé per què,
però Kavafis retorna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada