MONSTRES I GURÚS (1): JOSEPH BEUYS

Una d'aquelles biografies que no saps si creure-te-les dels tot (com a bon artista, J. Beuys entendria que l'obra comença per un mateix): Pilot alemany de l'exèrcit nazi, el seu avió s'estavella a Crimea, on una tribu tàrtara el recull i amb remeis "tradicionals" (greix de foca, herbes, roba de feltre per escalfar-lo) el retorna de la mort.

Aquest fet, deia, li va canviar la vida. Passa una temporada a presó, una altra treballant de peó en una granja, i una de més llarga estudiant art a Düsseldorf. Es convertirà en un dels més brillants actors de performance dels anys 60.

Una de les seves obres: "I like America, and America likes me"! Es passa una tarda tancat en una habitació amb un coiot del qual només es defensa amb un bastó i amb un tros de roba de feltre: després d'unes horetes, el gladiador ecologista i la bestiola s'esgoten de lluita i decideixen confraternitzar.

Una altra (la de la foto), diàlegs d'art i cultura occidental amb una llebra morta. Asseguren que la llebre va acabar entent-lo!

I tot això uns cinc anys abans que jo naixés, quan a Epanya (penso ara) la performance es podria haver realitzant substituint una llebre per un "gris" tricorniat.

Joseph Beuys: un altre monstre encantador del que només tindré coneixement per via indirecta (ai sèneques, quina vida més curteta!). Per què, Herr Beuys, per on pares? al cel, potser, passant-s'ho pipa, jugant a cartes amb Llull, Marx (Groucho, és clar!) i la llebre dissecada.