Exercici de saníssima melanconia: recullo un post del fotolog de quan era profe de català del (possiblement) 2n de batxiilerat més farcit de gent intel·ligent, trealladora i ben parida.
Alumnes torturats, cares de concentració i lleu patiment, ara els ulls clucs ara la mirada perduda al sostre...
Llèèèèèèèèìda??????
Llééééééééida??????
... dibuixen ganyotes sordes amb la mandíbula, calibren obertures i vibracions del fons de la gola, convertit el cervell en un laboratori insonoritzat de sons vocàlic...
Llèèèèèèèèìda??????
Llééééééééída??????
Que dur enfrontar-se, en la soledat silent d’un examen de fonètica catalana, als inextricables misteris de les vocals obertes i tancades!
Mirant-los, com me n’he recordat de mi mateix!
Llèèèèèèèèìda??????
Llééééééééída??????
Uffffffff!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada