Els prehistoriadors solen coincidir que, després d’un període de convivència amb el SAPIENS, l’HOMO NEANDERTHALENSIS va acabar desapareixent. El seu temps havia passat: preparats per resistir les gelades i dotats d’una força i fortalesa que els va permetre sobreviure en èpoques glacials, aquests homínids van anar minvant en nombre, no està molt clar per quina raó, mentre que una nova espècie humana s’imposava gràcies a la seva intel•ligència i sofisticació cultural.
Com que sembla que no era possible que els Neanderthalenses poguessin creuar-se amb els Sapientes (igual que un tigre de Bengala no es pot creuar amb un gat persa), el Homes del Gel van acabar sucumbint als imperatius darwinians del destí.
Tot i així, crec que l’antropologia moderna podria replantejar-se l’axioma històric de la desaparició del Neanderthal. Això almenys em va passar pel cap fa dos dies en un pub escocès.
L’escena anava així:
- a un costat, assegut en un tamboret i guitarra en braços, un jovencell de look curosament descuidat, tocava i cantava d’ànima cap enfora per a delit i èxtasi de cinc o sis fèmenines postpúber tot enlluernades;
- a només dos metres de l’artista sensible, parlotejaven, quasi a crits i ignorant l’artista, tres homenots d’esquenes amplíssimes, riures retrunyidors i gestos goríl•lics que bé podrien pertànyer a la línia defensiva de qualsevol equip de la Rugby Premiership.
Era interessant veure com cada espècimen s’esmerçava en la seva pròpia parada sexual, lliurant-se a una mena de competició dissimulada. Cadascú seguia el seu guió, mentre mirava de reüll i fins amb certa falsa suficiència el ritual de l’altre.
I és que
EVERYBODY HAS TO LEARN
TO SURVEY ANYWAY
PD: continuo utilitzant el blog com a llibre de notes on apuntar les birres tastades, disfrutades i pendents de revisar: EDINBURG GOLD ALE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada