DRP (dona de cabell ros-potinguero notablement borratxa i a totes llums assídua al bingo): ¡Joder!
O: Dos bingos seguitsssss!
M: Mierda. ¿Demasiada suerte en el juego? ¡Esto es que en un año no mojo? Jajajajaa
O: Venga. Vámonos de aquí.. Tres bingos en una noche. Ya volveremos otro día... a seguir desplumando.
DRP (amb aquella sinceritat incontinent pròpia dels ebris): ¡Desplumar! ¡Y que lo diga!
M: I ara què? Tenim 60 euros. Comprem alcohol a la benzinera i anem a casa meva?
P: A aquesta hora no et vendran alcohol a la benzinera.
M: provem-ho!
P a O: Però tu vius aquí, no? No tens alcohol a casa?
O: Sí. Algunes cerveses en tinc. Puc anar per elles.
M: i, de pas, porta la guitarra.
I així, cap a les 2 o 3 de la matinada (no ho tinc clar: en aquella hora, ja som tots una mica canaris), comença l’expedició de casa meva a casa de l’M, avituallats de cerveses, una guitarra i el cançoner de Maristes que un dia algú devia comprar.
Quan estàs a Escòcia, engegues la tele, hi mires la méteo i allò sembla la cosa més absurda del món. De debò que els homes del temps, allí, no saben que coi dir. Són els dobles esperpèntics del Molina de Polònia: ara sol, després núvol, després potser pluja, una mica de vent fred, després pot tornar a sortir el sol...
I així sembla que van també les coses per aquesta vida. No descobrim res de nou: massa poetes amb molta més gràcia i enginy de sobres ja ho han explicat, oi? Ara fa bon temps, d’aquí no res poden venir els cels negres i les tempestes.
I què? Aprofitem el bon temps? Per què no, si ens agrada aquesta escalforeta fàcil: llancem-nos a l’herba, aixequem la samarreta oferint els melics al sol i cantem... de moment... disfrutem del sol i cantem...
Per exemple: “paríraróu-paríraóu-ra-ra-ra-ra-ra-rouuuu!!!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada