VEURE

--1 --

Llegeixo Espejos d’Eduardo Galiano, un assaig atípic (entre reivindicatiu i poètic) d’història universal. Mai abans havia sentit parlar de Colman. Copio el fragment:

“Darwin solía citar los apuntes de viaje de James Colman.

Nadie describió mejor que él la fauna del océano índico,

El cielo del Vesubio en llamas,

El fulgor de las noches de Arabia,

El color del calor de Zanzíbar,

El aire de Ceilán, que es de canela,
Las sombras del invierno de Edimburgo
Y la grisura de las cárceles rusas.

Precedido por su blanco bastón, Colman dio la vuelta al mundo, de punta a punta.
Este viajero, que tanto nos ayudó a ver, era ciego.

–Yo veo con los pies – decía.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *
--2 --
Sophie Calle. Fotògrafa i artista conceptual. L’any 1986 presenta la instal•lació Les aveugles (“els cecs”). Durant dos anys, pregunta a cecs quina és la cosa més bella que han vist, i després fa per a cada interrogat un tríptic fotogràfic: tres fotos emmarcades amb la cara de la persona, la seva resposta escrita i una foto del seu exemple de bellesa. Algunes de les respostes dels cecs: una estàtua del Louvre (l’hauria tocat?), el mar en un dia solejat (l’haurien tocat, el mar i el sol a ell?)…

* * * * * * * * * * * * * * * * * *
Històries imantades.
Mots i visions ara emersos al magnetisme
d’altres imatges i paraules fa poc vistes i escoltades
“al eco de tus ojos oceánicos” (P. Neruda, o quasi).