Gary Snyder (I)

Després de dos anys sentint a parlar de teismes, monoteismes, monismes, politeismes, diteismes, dualismes, enteismes, panteismes, panenteismes... descobreixo en una conferència del Caixa Madrid el Sr. Gary Snyder, que ens llegeix poemes com aquest:

As the crickets’ soft autumn hum

Is to us,

So we to the trees

As are they

To the rocks ant the hills.

Com el suau brogit autumnal dels grills

és per a nosaltres,

així som nosaltres per als arbres,

com són ells

per a les roques i els turons.

Aleshores, de sobte, totes les categories d'abans s’esfondren. Hi ha la natura i, després, hi ha la natura. 

I el més curiós és que paio, en ple esplet de la generació beat, a sobre va tenir l’ocurrència de fer-se buddhiste. 

Amb Allen Ginsberg a San Francisco, gener 1967

A The practice of the wild, un amic amb dolça mala bava pregunta a Snyder: “i la reencarnació?” El poeta el mira, rumia, s’ho pren en calma: “La reencarnació? Sí. Potser una bella metàfora”.