Noa's eye

i el vídeo

COVERS: Áugas de Março

Damien Rice & Lisa Hannigan

Sembla que ara el Damien se'n penedeix. Que troba a faltar la Lisa i, a sobre, que el grup sense ella ja no és el mateix.

El Damien i la Lisa es van coneixer a Dublin a principis de segle (que mira que sona raro!), quan Damien anava a la recerca d'una veu femenina. Resulta que la Lisa, a banda de córrer maratons, fer-se la pròpia roba, saber un niu d'Història de l'Art i parlar francès, també cantava líric. Era un bon fitxatge, que va deparar set anys força productius. Van cantar junts i van ser parella.

Quan es va trencar la seva història, el Damien va decidir que el millor era ja no tocar cantar, perquè allò creava tensions en el grup. I ara (diuen les cròniques blogísticas) la troba doblement a faltar. La truca i li demana que torni, però ella no contesta. No és aquesta una història de final feliç.

Però sempre alguna cosa en queda, oi? Per exemple, la seva interpretació a dues veus d'Áugas de Março (Watters of March, en la versió anglesa), del mestre brasiler Antonio Carlos Jobim, amic i colaborador entre d'altres del gran Vinicius.

Que us diré? La veu de la Lisa, almenys cantant aquesta cançó, tampoc és que et trenqui l'ànima en dos. I això que aquesta parella, almenys cantant, sol funcionar bé.

Què més us podria dir? Que potser trobo més aconseguida una altra versió, aquesta en anglès, de Suzanne Vega & Stace Kent.

I alguna cosa més? Que, en definitiva, i posats a triar, gairebé em quedo amb una de les versions brasileres de tota la vida, la de l'Elis Regina.

Augas de Maio és una cançó que parla de la fi del bon temps, que a Brasil, esclar, va acaban cap al març. Coses de l'hemisferi sud. Sigui com sigui, un cant al bon temps que marxa, sí, però que tornarà. I això sembla que ja passa, almenys entre les gents de fe, a tots dos hemisferis.

"Across the universe" by Rufus Wainwright

SVRSVM CORDA and so on

La Conxa del Barri Xino (BCN)

Fa un any, el profe de religió xinesa ens parlava del Daodejin tot traient ferro i pes a l’embalum filosòfic que se li intueix i pressuposa.

 "Tampoc diu coses tan brillants, però no per això gens poc importants. És com quan tens un fill, i li dius 'una petita passa avui ajuda a fer un llarg camí'. Això pot ser una obvietat – cap gran filòsof signaria una frase com aquesta-, però és veritat, i cal dir-ho al teu fill”.

Aquest era un dels mèrits senzills que l’home havia descobert darrera una cosa tan pretesament sofisticada com el Daodejin taoista, i  més o menys així ens ho va explicar, quan feia comptades setmanes o mesos que se li havia mort el fill – jo (homo empanatus forever) no ho vaig saber fins a fi de curs.

I sembla que precisament per aquests viaranys és que va circulant la vida.

De vegades, no calen grans discursos, sinó que se’t recordin les obvietats fonamentals, com ara “som mortals per aprendre a valorar la vida: si compto el que em queda i miro on estic, aleshores ho veig clar i tiro tiro tiro”, o  "mira tota aquesta gent jove ballant i imagina-te’ls de nadons buscant pits, llet i escalforeta  de la mamà, o ja de vells removent les llengües a la recerca de les dents perdudes”, i tot seguit, després, a ballar una mica, en una pista mig buida, pel plaer de sentir-se vius i acompanyats, que no és poc!, que aquesta nit això hem decidit que és el que toca, “pac amunt, coi!”... i ara, mira!, només per jugar, tria tria tria un no-res, mira per aquí i per allà, que la tria, ja ho sabem, en part està més que feta... però ara és un joc i prou, val? tria -serch, man!-, balla i amunt ben amunt.... que aquest vespre tocava això... te'n recordes?

i la versió irreverent (que, per cert, com rejoveneix!)



ZAHARA+SANTI BALMES

Doblao Flamenco (2): Spice Girls

LEONARD COHEN (3): "Hallelujah"

Marc Chagall i el poeta Jacques Prévert ballant al casament d'Ida Chagall, 1952

Expliquen que John Cale, després d'escoltar Cohen cantar Hallelujah en directe, li va demanar que li enviés la lletra per poder-la interpretar. Cohen, en comptes de les quatre estrofes que Cale havia escoltat (les mateixes que té la cançó en la seva editio prima del LP Various Positions), li va fer arribar un llarguíssim fax amb quize estrofes.

Des d'aleshores aquesta cançó ha estat interpretada per diversos cantants (fins i tot s'han atrevit en Bon Jovi i, ai las! en Bono - aquesta de "jusgadu de guàrdia"!!!) i amb diverses extensions. A més de John Cale, Rufus Wainwright i Jeff Buckley s'han decantat per una versión més llarga, anomenada “secular” pel cohenòlegs. Potser la intrepetació més bella de totes sigui la de Buckley. La de Leonard Cohen, en canvi, explica bé per què un día Bob Dylan (que per cert, també té la seva versió d'Hallelujah) li va etzibar a Cohen que les seves composicions "cada cop semblaven més oracions que cançons”.

Copio i tradueixo, primer, la versió llarga. Després, les estrofes de la curta que no apareixen en la "secular". Aquesta primera versió té només quatre estrofes: les dues inicials i les dues altres a què m'acabo de referir.

VERSIÓ LLARGA O SECULAR:
I heard there was a secret chord
that David played and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
Well it goes like this :
The fourth, the fifth, the minor fall and the major lift
The baffled king composing Hallelujah


Hallelujah Hallelujah Hallelujah Hallelujah...

Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrough ya
She tied you to her kitchen chair
She broke your throne and she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah


Baby I've been here before
I've seen this room and I've walked this floor
I used to live alone before I knew ya
I've seen your flag on the marble arch
But love is not a victory march
It's a cold and it's a broken Hallelujah

There was a time when you let me know
What's really going on below
But now you never show that to me do ya
But remember when I moved in you
And the holy dove was moving too
And every breath we drew was Hallelujah

Well, maybe there's a God above
But all I've ever learned from love
Was how to shoot somebody who outdrew ya
It's not a cry that you hear at night
It's not somebody who's seen the light
It's a cold and it's a broken Hallelujah

Traducció:

He sentit que hi havia un acord secret

que David solia tocar i que plaïa al Senyor.

Però a tu la música no t’interessa gaire, oi?

La cosa va si fa no fa així:

la quarta, la cinquena, cau la menor, puja la major,

i el rei, perplex, composant l’Al•leluia

Al•leluia...

La teva fe era ferma, però et calia una prova.

La vas veure banyant-se al terrat:

la seva bellesa i la llum de la lluna et van prostrar.

Ella et va lligar a la cadira de la seva cuina,

va destrossar-te el tron i va tallar-te els cabells

i dels teus llavis et va arrancar l’Al•leluia.

Amor, ja he estat aquí abans.

He vist aquesta cambra i he trepitjat aquest terra;

Hi vivia tot sol abans de conèixer-te.

he vist la teva bandera sobre l’arc de marbre,

però és que l’amor no és una marxa triomfal;

és un fred i trencat Al•leluia.

Va haver-hi un temps que em deixaves saber

què passava realment allí per sota,

però ara ja no m’ho mostres més, o no?

Però recorda quan em vaig anar a viure dins teu

i el colom sagrat també hi va venir

i cada alè que proferíem era un Al•leluia.

Bé, potser hi ha un Déu allà a dalt,

però tot el que jo mai he après de l’amor

és com disparar a algú que ha desenfundat més ràpid.

No és un plany el que sents a la nit,

no és algú que veu la llum:

és un fred i trencat Al•leluia.

VERSIÓ DE COHEN (Various positions)
I heard there was a secret chord....

Your faith was strong but you needed proof...

You say I took the name in vain
I don't even know the name
But if I did, well really, what's it to you?
There's a blaze of light In every word
It doesn't matter which you heard
The holy or the broken Hallelujah


I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though it all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah

Traducció:

Dius que he pres el Nom en va,

fins i tot quan no conec el Nom.

Però, si ho he fet de debò, a tu què te’n dóna?

Hi ha una resplendor de llum en cada mot;

tant se val què vas sentir,

si el sagrat o el trencat Al•leluia.

Vaig fer-ho el millor que sabia, i no va ser gaire.

No podia sentir, així que vaig provar de tocar.

Vaig dir la veritat, no vaig venir a mentir-te,

i fins i tot ara que tot s’ha esguerrat,

em quedaré dempeus davant el Senyor de la Cançó

sense res més en la meva llengua que l’Al•leluia.

Rufus Wainwright



Damien Rice



John Cale (al piano i acompanyat per un quartet de corda)



Jeff Buckley

COM LA GENT NORMAL

La cançó de Pulp (Common people) versionada pels Manel i interpretada en un mercat a l'hora d'obrir.

Doblao Flamenco (1): BOHEMIAN RAPSODY

per més vegades que ho veig
no puc deixar de partir-me el cul!

"Ahí! Claro que sí!
Míralo, cómo pasa la vaporeta"
per no dir que la currada de la versió és per "fliparla"...