Vint-i-quatre de gener de 2009. Tres de la matinada. Plaça Espanya. Fart de caminar, salto a l’assalt d’un taxi. Mentre obro la porta, em pregunta el taxista:
- ¿Adónde vas?
- Plaça Cerdà.
- D'acuerdo.
- Está cerquita de aquí.
- Y me va camino a casa. Que ya'stoy volviendo.
El taxista porta una mena de boina de tela gris i està escoltant y sin embargo te quiero: no la versió de Sabina, sinó la copla mare ¡Curiós personatge! Tres de la matinada. 'Nem a xerrar una mica:
- Pues de camino también me va a mí. Así que salimos ganando los dos.
- Sí. Yo voy pa’l Prat. Que ya'stoy cansao.
- Deben de tener mucho trabajo con la feria.
- No te crea' (i engega alguna reflexió lapidària del tipus “la cosa ta’ mu’ mal” – Agggg... ja sé que la cosa és greu, però com em té d’avorrit la maleïda crisi, és pitjor que el Madrid quan guanya una Copa d’Europa)
- (.................)
- Pues sí que me iba pa’ casa. Es que he ío a cena’ con unos compañeros, y m'he “embolijao”.
La meva ment malalta de filòleg és desperta de cop. Embolijado: mai ho havia sentit abans! Una xarneguíssima adaptació de l’embolicat català – Que se ha liao, vaya.
- (..................)
- Y ahora a vé qué le explico a mi mujé. Claro que, así que llegue, le meto los dineros en el frasco, y por la mañana no pregunta má. Pero, bueno, no sé, algo le tendré que explicá. Que he tenío un servicio fuera de Barcelona, a Tarragona o Manresa.
- (....)
- ¿En la misma plaza Cerdà?
- Si, justo al llegar. En el semáforo. (...) Pero, por lo menos, ¿ha valido la pena la cena?
- Sí. Bien (...) Pero no he bebío... (reflexiona una mil·léssima de segon) Yo no bebo cuando salgo.
-(.......)
Serà que només beu a casa?! Jejejeje. M’agrada aquest paio, molt professional. Tenia raó l’Honorabilitissíssim Pujol: català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya... i jo afegiria: i tot aquell que treballa i enganya com un bon català. Ea!)
- (... Ell riu, una miqueta, sorneguetot ...) Sí, Manresa o Taragona. Eso es. Por ahí colará. ¿¿¿Y los dineros??.. jejeje....
El bon home es diverteix una estona imaginant-se tot sol la bola que li colarà a la parenta, i pel camí li ho explica a un desconegut desconsiderat tot ignorant que aquest penjarà el seu petit delicte a la xarxa...
Aishhhh!
M’encanta aquesta ciutat
i la seva fauna humana.
De Barcelona, cada cop m’agrada més i més
aquest simpàtic aiguabarreig de monstrets que hi vivim
i com de vegades fins i tot ens comuniquem!
Bona nit a tots
i atenció amb no
embolijarse més del compte!
