D'adéus i ataràxies

EL SUÏCIDI D’ATZESSIVÀ, DEIXEBLE DEL BUDDHA

Irreprotxablement va agafar el ganivet

Atzessivà, i fou l’ànima seva

En l’hora aquella un blanquíssim colom.

I així com rodola des del lloc més sagrat

dels cels, enmig de la nit, un estel,

o com cau la flor del pomer per un oreig suau,

talment del pit se li envolà l’alè.

No són debades unes morts tals,

Perquè només aquells que s’estimen

La vida en el seu primer valor secret,

Poden també segar tot sols

Llur existència, la gran espiga

Que ja es vincla, amb divina serenor.

(Anguelos Sikelianós, 1968)

TEXT GREC:

Ἀνεπίληπτα ἐπῆρε τὸ μαχαίρι

ὁ Ἀτζεσιβάνο. K᾿ ἤτανε ἡ ψυχή του

τὴν ὥρα ἐκείνη ὁλάσπρο περιστέρι.

Κι ὅπως κυλᾶ, ἀπὸ τ᾿ ἄδυτα τοῦ ἀδύτου

τῶν οὐρανῶν, μὲς στὴ νυχτιὰ ἕν᾿ ἀστέρι,

ἤ, ὡς πέφτει ἀνθὸς μηλιᾶς μὲ πρᾷο ἀγέρι,

ἔτσι ἀπ᾿ τὰ στήθη πέταξε ἡ πνοή του.

Χαμένοι τέτοιοι θάνατοι δὲν πᾶνε.

Γιατί μονάχα ἐκεῖνοι π᾿ ἀγαπᾶνε

τὴ ζωὴ στὴ μυστική της πρώτη ἀξία,

μποροῦν καὶ νὰ θερίσουνε μονάχοι

τῆς ὕπαρξής τους τὸ μεγάλο ἀστάχυ,

ποὺ γέρνει πιά, μὲ θείαν ἀταραξία!

I COM DIR ADÉU? (una proposta, per L. Cohen)

HEY, THAT'S NO WAY TO SAY GOODBYE (L. Cohen)

Et vaig estimar de bon matí:

Els nostres petons, profunds i càlids;.

El teu cap damunt el coixí

Com una tempesta d’or lliurada al son.

És cert: tants altres s’han estimat abans que nosaltres!

Sé que no som res de nou:

A la ciutat i al bosc es van somriure com tu i jo.

Però ara tot pren distància

I tots dos hem d’intentar-ho.

Tens els ulls tous per la pena:

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

No vaig buscant ningú altre

Mentre vagarejo pel meu temps.

Camina amb mi fins a la cantonada,

Les nostres passes sempre rimaran.

Saps que el meu amor sempre t’acompanyarà

Com el teu sempre quedarà amb mi.

És només manera el que canvia

Com la costa i el mar.

Però no parlem d’amor ni de cadenes

Ni de coses que no podem deslligar.

Tens els ulls tous per la pena:

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,

your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,

yes, many loved before us, I know that we are not new,

in city and in forest they smiled like me and you,

but now it's come to distances and both of us must try,

your eyes are soft with sorrow,

Hey, that's no way to say goodbye.

I'm not looking for another as I wander in my time,

walk me to the corner, our steps will always rhyme

you know my love goes with you as your love stays with me,

it's just the way it changes, like the shoreline and the sea,

but let's not talk of love or chains and things we can't untie,

your eyes are soft with sorrow,

Hey, that's no way to say goodbye.

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,

your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,

yes many loved before us, I know that we are not new,

in city and in forest they smiled like me and you,

but let's not talk of love or chains and things we can't untie,

your eyes are soft with sorrow,

Hey, that's no way to say goodbye.

Balada de les sensacions i il·lusions

Com en un vell cinema o a les Mil i una nits

que s’explica als infants,

t’amago la veritat

i del meu pit deixo que surtin

rondalles per als que estimen:

Sobre instants secrets, sobre resplendors màgiques,

sobre abraçades de passió, sobre nits lluminoses.

T’abraço en la foscor,

t‘embolcallo amb una carícia.

Ara estic despullat,

semblo com si fos Déu,

lluminós, poderós.

Pots estimar-me,

pots fer brillar un instant per mi;

el meu cos és només el pretext.

Cançó de Mános Chatzidákis

interpretada per Vasílis Lékkas

Μπαλάντα των αισθήσεων και των παραισθήσεων

Σαν παλιό σινεμά και σαν τη Χαλιμά

που μιλάει με τα παιδιά

σου κρύβω την αλήθεια

κι αφήνω από τα στήθια μου να βγουν

παραμύθια για κείνους π’ αγαπούν

Για στιγμές μυστικές για λάμψεις μαγικές

γι’ αγκαλιές ερωτικές για νύχτες φωτεινές

Σ’ αγκαλιάζω στο σκοτάδι

σε τυλίγω μ’ ένα χάδι

τώρα είμαι γυμνός

μοιάζω σαν Θεός

φωτεινός, δυνατός,

μπορείς να μ’ αγαπήσεις

μπορείς να μου φωτίσεις μια στιγμή

το κορμί μου είναι μόνο η αφορμή

Για στιγμές μυστικές για λάμψεις μαγικές

γι’ αγκαλιές ερωτικές για νύχτες φωτεινές

Recorda, cos...

Cos, recorda no només quant vas ser estimat,
no tan sols els llits on t’ajagueres,
sinó també aquells desitjos que per tu
resplendien dins els ulls tan clarament,
i tremolaven a la veu – i algun
fortuït obstacle els va frustrar.
Ara que tot és ja dins el passat,
sembla quasi com si a aquells desitjos
tu també t’hi haguessis lliurat – com resplendien,
recorda, dins els ulls que t’esguardaven;
com tremolaven a la veu, per tu, recorda, cos.

K. Kavafis (1918), «Recorda, cos...» (θυμήσου, σώμα...)

Σώμα, θυμήσου όχι μόνο το πόσο αγαπήθηκες,

όχι μονάχα τα κρεββάτια όπου πλάγιασες,

αλλά κ’ εκείνες τες επιθυμίες που για σένα

γυάλιζαν μες στα μάτια φανερά,

κ’ ετρέμανε μες στην φωνή —  και κάποιο

τυχαίον εμπόδιο τες ματαίωσε.

Τώρα που είναι όλα πια μέσα στο παρελθόν,

μοιάζει σχεδόν και στες επιθυμίες

εκείνες σαν να δόθηκες — πώς γυάλιζαν,

θυμήσου, μες στα μάτια που σε κύτταζαν·

πώς έτρεμαν μες στην φωνή, για σε, θυμήσου, σώμα. 

L'altra riba de Houellebecq

Bram van Velde, Sense títol, ca. 1969

La meva antiga obsessió i el meu fervor novell

fremiu dins meu per un nou desig,

paradoxal, lleuger com un somrís llunyà

i tanmateix pregon com l’ombra essencial.

(L’espai entre les pells,

quan es pot reduir,

obre un món tan bell

com un esclat de rialla).

Michel Houellebecq, dins Configuració de l’última riba (2013)

« Mon ancien obsession et ma ferveur nouvelle,

Vous frémissez en moi pour un nouveau désir

Paradoxal, léger comme un lointain sourire

Et cependant profond comme l’ombre essentielle. »

(L’espace entre les peaux

Quand il peut se réduire

Ouvre un monde aussi beau

Qu’un grand éclat de rire.) »

En tot hi ha una esquerda

HIMNE (Anthem, Leonard Cohen)

Els ocells cantaven

A trenc d’alba:

Cal començar de nou,

Els vaig sentir dir.

No habitis en allò

Que ja ha passat

O en el que encara no és.

Sí, les guerres han de ser

Lluitades de nou.

El sagrat colom

Ha de ser atrapat de nou;

Comprat i venut

I de nou comprat.

Mai és lliure, el colom.

Fes sonar les campanes que encara

Poden ser tocades.

Oblida la teva oferta perfecta.

En tot hi ha una esquerda,

I és així com penetra la llum.

Vam demanar senyals

I els senyals van ser enviats:

El naixement traït,

El matrimoni esgotat,

Sí, la viduïtat

De tot govern.

Senyals perquè tothom els veiés.

No puc seguir endavant

Amb aquesta gentada sense llei,

Mentre els assassins des de llocs elevats

fan les seves pregàries en veu alta.

Però ells han invocat, han invocat núvols de tempesta

I sentiran parlar de mi:

Fes sonar les campanes que encara

Poden ser tocades.

Oblida la teva oferta perfecta.

En tot hi ha una esquerda,

I és així com penetra la llum.

Pots ajuntar les parts

I no n’obtindràs la suma.

Pots iniciar la marxa,

Però no hi ha cap tambor.

Cada cor, cada cor serà estimat

Però com un refugiat.

Fes sonar les campanes que encara

Poden ser tocades.

Oblida la teva oferta perfecta.

En tot hi ha una esquerda,

I és així com penetra la llum.

Amori perduti

LA CANÇÓ DE L'AMOR PERDUT (F. de André)

Te’n recordes? s’obrien les violetes
amb les nostres paraules:
«no ens deixarem mai,
mai, però mai!»

Voldria dir-te ara les mateixes coses,
però tan ràpid com es marceixen
les roses, amor meu,
així ha passat amb nosaltres.

L’amor que arrenca els cabells 
s’ha perdut ja.
No queda sinó alguna desganada carícia
i una mica de tendresa.

I quan et trobis a les mans
aquelles flors marcides
sota el sol d’un abril
ja tan llunyà, les tornaràs a plorar.

Però serà la primera que trobis pel carrer,
qui cobriràs d’or
per un petó mai donat,
per un amor nou.

I serà la primera que trobis pel carrer,
qui cobriràs d’or
per un petó mai donat,
per un amor nou.







Canzone dell'amore perduto

Ricordi sbocciavano le viole
con le nostre parole:
"non ci lasceremo mai,
mai e poi mai"
Vorrei dirti, ora, le stesse cose
ma come fan presto, amore,
ad appassire le rose
così per noi.
L'amore che strappa i capelli
é perduto ormai.
Non resta che qualche svogliata carezza
e un po' di tenerezza.
E quando ti troverai in mano
quei fiori appassiti
al sole di un aprile
ormai lontano li rimpiangerai.
Ma sarà la prima
che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo
E sarà la prima che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo.

(No way to say) Goodbye!

Et vaig estimar al matí. Els nostres petons, profunds i càlids;

els teus cabells damunt el coixí com una adormida tempesta daurada.

Sí, molts s’han estimat abans que nosaltres, sé que no som res de nou;

a la ciutat i al bosc van somriure’s igual que tu i jo.

Però tot això porta ara a la distància, i tots dos hem d’intentar-ho...

Els teus ulls estan tous per la tristesa.

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

No vaig en busca d’una altra mentre vagarejo pel meu temps.

Camina amb mi fins a la cantonada; les nostres passes sempre rimaran.

Saps que el meu amor se’n va amb tu igual que el teu amor es queda amb mi.

És només la manera com les coses canvien, com la costa i el mar.

els teus ulls estan tous per la tristesa.

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

Et vaig estimar al matí. Els nostres petons, profunds i càlids;

els teus cabells damunt el coixí com una adormida tempesta daurada.

Sí, molts s’han estimat abans que nosaltres, sé que no som res de nou;

a la ciutat i al bosc van somriure’s igual que tu i jo.

Però no parlem d’amor ni de cadenes ni de coses que no podem deslligar...

els teus ulls estan tous per la tristesa.

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

Concert de Jerusalem (1972)

"Hey, That's No Way To Say Goodbye"

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes, many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but now it's come to distances and both of us must try,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.
I'm not looking for another as I wander in my time,
walk me to the corner, our steps will always rhyme
you know my love goes with you as your love stays with me,
it's just the way it changes, like the shoreline and the sea,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

COHEN: la gavardina trista

¿Baudelaire o Gil de Biedma? 

¿Qui és el lladre de la famosa gavardina blava de Cohen? ¿Qui l’enemic que li ha pres per un temps la dona per retornar-li la vida en la mirada i després esvair-se? ¿És una cançó de perdó - amb el regust amarg dels retrets falsament païts - dirigida a l’amic traïdor? ¿O l’amic traïdor és el propi Leonard, que traeix la Jane i a si mateix, el lladre gitano de la rosa entre les dents que entabana i fuig després de devastar aquell amor de guspires als ulls?

Leonard Cohen va explicar que de jove havia comprat la gavardina blava per a ell i que el va portar durant molts anys. És igual quina ha de ser la lectura «correcta», perquè de fet les dues ho són: més que contradir-se, al final es complementen. De la culpabilització a l’autoinculpació, transitant pel fals perdó, i amb la imatge de la Jane adormida a l’altre costat del llit. D’aquells sentiments de matinada d’hivern a Nova York naixeria la cançó, com una carta adreçada a aquell altre que és ell, també.



FAMOUS BLUE RAINCOAT:

Són les quatre de la matinada, finals de desembre.
T’escric només per saber
si estàs millor.
Fa fred a Nova York, però m’agrada on visc;
hi ha música a Clinton Street durant tot el vespre.

He sentir dir que estàs construint
la teva caseta ben endins del desert.
Ara vius sense cap objectiu.
Espero que n’estiguis prenent nota..

Sí, Jane va venir amb un floc de cabells teus.
Em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.
Ho vas aconseguir mai?

L’últim cop que et vam veure
semblaves molt més vell.
La teva famosa gavardina blava
estava desgastada per les espatlles.
Havies estat a l’estació per pujar a tots els trens
i tornaves a casa sense Lili Marlene.

Vas obsequiar la meva dona amb un bocí de la teva vida,
i quan va tornar ja no era la dona de ningú.

Et veig allí amb la rosa entre les dents:
un lladre gitano escanyolit més!
Jane s’ha despertat;
t’envia records.

I què puc dir-te,
germà meu, assassí meu.
Què podria dir-te?
Suposo que et trobo a faltar,
suposo que et perdono:
m’alegro d’haver-te trobat pel camí.

Si mai passes per aquí, ja sigui per la Jane o per mi,
el teu enemic estarà dormint
i la seva dóna és lliure de fer el que vol.

Sí, i gràcies,
per la preocupació que li vas treure dels ulls.
Pensava que estaria allí per sempre
i per això mai vaig intentar-ho.

Jane va venir amb un floc de cabells teus
em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.

Cordialment, L. Cohen.

darrere les ombres....

μετὰ τὴν σκιὰν τάχιστα γηράσκει χρόνος

Perseguint l'ombra, el temps envelleix massa de pressa.

(fragment atribuït al filòsof Critias)

Estigueu junts, apreneu les flor, aneu lleugers...

Els turons que s’enlairen, els pendents
de les estadístiques
estan al nostre davant.
L’ascens costerut
de tot, pujant,
cap amunt, mentre tots nosaltres
anem cap avall.

En el proper segle
o en el que després vindrà,
diuen,
hi haurà valls, pastures,
ens podrem trobar allí en pau
si hi arribem.

Per pujar aquests cims que vindran
un mot per a tu, per a
tu i els teus fills:

estigueu junts
apreneu les flors
aneu lleugers.



Gary Snyder, "per als nens", Illa tortuga, 1974.

FOR THE CHILDREN

The rising hills, the slopes,

of statistics

lie before us,

the steep climb

of everything, going up,

up, as we all

go down.

In the next century

or the one beyond that,

they say,

are valleys, pastures,

we can meet there in peace

if we make it.

To climb these coming crests

one word to you, to

you and your children:

stay together

learn the flowers

go light

Pavese: serà un dia tranquil de llum freda

escultura de Nathan Sawaya

Serà un dia tranquil, de llum freda
com el sol que neix o que mor, i el vidre
tancarà l’aire brut fora del cel.

Ens despertem un matí, d’una vegada per sempre,
dins la tebior del darrer somni: l’ombra
serà com la tebior. Omplirà la cambra
a través del gran finestral un cel més gran.
De l’escala pujada d’una vegada per sempre
no vindran més veus, ni rostres morts.

No caldrà deixar el llit.
Només l’alba entrarà dins la cambra buida.
Prou n’hi haurà amb la finestra per vestir cada cosa
d’una claror tranquil•la, quasi una llum.
Es posarà una ombra escardalenca sobre el rostre boca amunt.
Els records seran grumolls d’ombra
arraulits com brasa vella
dins la llar de foc. El record serà la flamarada
que encara ahir mossegava en els ulls apagats.

Cesare Pavese, "El paradís sobre les teulades" (1940)

TEXT EN ITALIÀ:

Sarà un giorno tranquillo, di luce fredda

come il sole che nasce o che muore, e il vetro

chiuderà l'aria sudicia fuori del cielo.

Ci si sveglia un mattino, una volta per sempre,

nel tepore dell'ultimo sonno: l'ombra

sarà come il tepore. Empirà la stanza

per la grande finestra un cielo più grande.

Dalla scala salita un giorno per sempre

non verranno più voci, né visi morti.

Non sarà necessario lasciare il letto.

Solo l'alba entrerà nella stanza vuota.

Basterà la finestra a vestire ogni cosa

di un chiarore tranquillo, quasi una luce.

Poserà un'ombra scarna sul volto supino.

I ricordi saranno dei grumi d'ombra

appiattati così come vecchia brace

nel camino. Il ricordo sarà la vampa

che ancor ieri mordeva negli occhi spenti.

C. Pavese, Il paradiso sui i tetti (1940)

AVUI

M. Chagall, Nu sobre Vitebsk (1933)

AVUI
A vosaltres homes tristos
que algun cop vau veure
el meu somriure
us dic
avui
en aixecar-se
la llum
del sol blau
que si el meu poder 
fos llarg
m'afanyaria
a arrancar-vos la visió
que va tacar la meva alegria
que res té a veure
amb el món fosc
en què morireu
emprenyats
contents
de la vostra serietat
espina seca
que neix en una carn rosada.

Roberto González-Quevedo González, Güei
(dins Poesías ya hestorias na nuesa tsingua, 1980)

Text en asturià:

GÜEI

A vos homes tristes

que alguna vez vistiis

la mía sonrisa

digu-vus

güei

al tsevantá-se

la tsuz

del sol azul

que si el mieu poder

fuera tsargu

prestaría-me

arrincá-vus la visión

que manchóu la mía alegría

que nada tien que vere

cunu mundu escuru

nu que murrireis

amurniáus

cuntentus

de la vuesa seriedá

espinu secu

que naz nuna carne rosa.