I COM DIR ADÉU? (una proposta, per L. Cohen)

HEY, THAT'S NO WAY TO SAY GOODBYE (L. Cohen)

Et vaig estimar de bon matí:

Els nostres petons, profunds i càlids;.

El teu cap damunt el coixí

Com una tempesta d’or lliurada al son.

És cert: tants altres s’han estimat abans que nosaltres!

Sé que no som res de nou:

A la ciutat i al bosc es van somriure com tu i jo.

Però ara tot pren distància

I tots dos hem d’intentar-ho.

Tens els ulls tous per la pena:

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

No vaig buscant ningú altre

Mentre vagarejo pel meu temps.

Camina amb mi fins a la cantonada,

Les nostres passes sempre rimaran.

Saps que el meu amor sempre t’acompanyarà

Com el teu sempre quedarà amb mi.

És només manera el que canvia

Com la costa i el mar.

Però no parlem d’amor ni de cadenes

Ni de coses que no podem deslligar.

Tens els ulls tous per la pena:

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,

your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,

yes, many loved before us, I know that we are not new,

in city and in forest they smiled like me and you,

but now it's come to distances and both of us must try,

your eyes are soft with sorrow,

Hey, that's no way to say goodbye.

I'm not looking for another as I wander in my time,

walk me to the corner, our steps will always rhyme

you know my love goes with you as your love stays with me,

it's just the way it changes, like the shoreline and the sea,

but let's not talk of love or chains and things we can't untie,

your eyes are soft with sorrow,

Hey, that's no way to say goodbye.

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,

your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,

yes many loved before us, I know that we are not new,

in city and in forest they smiled like me and you,

but let's not talk of love or chains and things we can't untie,

your eyes are soft with sorrow,

Hey, that's no way to say goodbye.

En tot hi ha una esquerda

HIMNE (Anthem, Leonard Cohen)

Els ocells cantaven

A trenc d’alba:

Cal començar de nou,

Els vaig sentir dir.

No habitis en allò

Que ja ha passat

O en el que encara no és.

Sí, les guerres han de ser

Lluitades de nou.

El sagrat colom

Ha de ser atrapat de nou;

Comprat i venut

I de nou comprat.

Mai és lliure, el colom.

Fes sonar les campanes que encara

Poden ser tocades.

Oblida la teva oferta perfecta.

En tot hi ha una esquerda,

I és així com penetra la llum.

Vam demanar senyals

I els senyals van ser enviats:

El naixement traït,

El matrimoni esgotat,

Sí, la viduïtat

De tot govern.

Senyals perquè tothom els veiés.

No puc seguir endavant

Amb aquesta gentada sense llei,

Mentre els assassins des de llocs elevats

fan les seves pregàries en veu alta.

Però ells han invocat, han invocat núvols de tempesta

I sentiran parlar de mi:

Fes sonar les campanes que encara

Poden ser tocades.

Oblida la teva oferta perfecta.

En tot hi ha una esquerda,

I és així com penetra la llum.

Pots ajuntar les parts

I no n’obtindràs la suma.

Pots iniciar la marxa,

Però no hi ha cap tambor.

Cada cor, cada cor serà estimat

Però com un refugiat.

Fes sonar les campanes que encara

Poden ser tocades.

Oblida la teva oferta perfecta.

En tot hi ha una esquerda,

I és així com penetra la llum.

(No way to say) Goodbye!

Et vaig estimar al matí. Els nostres petons, profunds i càlids;

els teus cabells damunt el coixí com una adormida tempesta daurada.

Sí, molts s’han estimat abans que nosaltres, sé que no som res de nou;

a la ciutat i al bosc van somriure’s igual que tu i jo.

Però tot això porta ara a la distància, i tots dos hem d’intentar-ho...

Els teus ulls estan tous per la tristesa.

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

No vaig en busca d’una altra mentre vagarejo pel meu temps.

Camina amb mi fins a la cantonada; les nostres passes sempre rimaran.

Saps que el meu amor se’n va amb tu igual que el teu amor es queda amb mi.

És només la manera com les coses canvien, com la costa i el mar.

els teus ulls estan tous per la tristesa.

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

Et vaig estimar al matí. Els nostres petons, profunds i càlids;

els teus cabells damunt el coixí com una adormida tempesta daurada.

Sí, molts s’han estimat abans que nosaltres, sé que no som res de nou;

a la ciutat i al bosc van somriure’s igual que tu i jo.

Però no parlem d’amor ni de cadenes ni de coses que no podem deslligar...

els teus ulls estan tous per la tristesa.

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

Concert de Jerusalem (1972)

"Hey, That's No Way To Say Goodbye"

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes, many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but now it's come to distances and both of us must try,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.
I'm not looking for another as I wander in my time,
walk me to the corner, our steps will always rhyme
you know my love goes with you as your love stays with me,
it's just the way it changes, like the shoreline and the sea,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

COHEN: la gavardina trista

¿Baudelaire o Gil de Biedma? 

¿Qui és el lladre de la famosa gavardina blava de Cohen? ¿Qui l’enemic que li ha pres per un temps la dona per retornar-li la vida en la mirada i després esvair-se? ¿És una cançó de perdó - amb el regust amarg dels retrets falsament païts - dirigida a l’amic traïdor? ¿O l’amic traïdor és el propi Leonard, que traeix la Jane i a si mateix, el lladre gitano de la rosa entre les dents que entabana i fuig després de devastar aquell amor de guspires als ulls?

Leonard Cohen va explicar que de jove havia comprat la gavardina blava per a ell i que el va portar durant molts anys. És igual quina ha de ser la lectura «correcta», perquè de fet les dues ho són: més que contradir-se, al final es complementen. De la culpabilització a l’autoinculpació, transitant pel fals perdó, i amb la imatge de la Jane adormida a l’altre costat del llit. D’aquells sentiments de matinada d’hivern a Nova York naixeria la cançó, com una carta adreçada a aquell altre que és ell, també.



FAMOUS BLUE RAINCOAT:

Són les quatre de la matinada, finals de desembre.
T’escric només per saber
si estàs millor.
Fa fred a Nova York, però m’agrada on visc;
hi ha música a Clinton Street durant tot el vespre.

He sentir dir que estàs construint
la teva caseta ben endins del desert.
Ara vius sense cap objectiu.
Espero que n’estiguis prenent nota..

Sí, Jane va venir amb un floc de cabells teus.
Em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.
Ho vas aconseguir mai?

L’últim cop que et vam veure
semblaves molt més vell.
La teva famosa gavardina blava
estava desgastada per les espatlles.
Havies estat a l’estació per pujar a tots els trens
i tornaves a casa sense Lili Marlene.

Vas obsequiar la meva dona amb un bocí de la teva vida,
i quan va tornar ja no era la dona de ningú.

Et veig allí amb la rosa entre les dents:
un lladre gitano escanyolit més!
Jane s’ha despertat;
t’envia records.

I què puc dir-te,
germà meu, assassí meu.
Què podria dir-te?
Suposo que et trobo a faltar,
suposo que et perdono:
m’alegro d’haver-te trobat pel camí.

Si mai passes per aquí, ja sigui per la Jane o per mi,
el teu enemic estarà dormint
i la seva dóna és lliure de fer el que vol.

Sí, i gràcies,
per la preocupació que li vas treure dels ulls.
Pensava que estaria allí per sempre
i per això mai vaig intentar-ho.

Jane va venir amb un floc de cabells teus
em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.

Cordialment, L. Cohen.

sobre miracles

Haz un milagro:

convierte en cuerpo de oro

mi alma de barro.

Haiku rimat de Luis Alberto de Cuenca (El reino blanco, 2010).

i, esclar,
no podia tenir una altra banda sonora (avui en versió de Perla Batalla)

COHEN: I'm your man

I'm your man If you want a lover I'll do anything you ask me to, and if you want another kind of love I'll wear a mask for you. If you want a partner take my hand, or if you want to strike me down in anger here I stand, I'm your man. If you want a boxer I will step into the ring for you, and if you want a doctor I'll examine every inch of you. If you want a driver climb inside, or if you want to take me for a ride you know you can, I'm your man. Ah, the moon's too bright, the chain's too tight, the beast won't go to sleep. I've been running through these promises to you that I made and I could not keep. Ah but a man never got a woman back, not by begging on his knees. Or I'd crawl to you baby and I'd fall at your feet, and I'd howl at your beauty like a dog in heat, and I'd claw at your heart, and I'd tear at your sheet, I'd say please, please, I'm your man. And if you've got to sleep a moment on the road, I will steer for you. And if you want to work the street alone I'll disappear for you. If you want a father for your child or only want to walk with me a while across the sand, I'm your man.

Sóc el teu home Si vols un amant faré tot el que em demanis, i si vol una altra mena d’amor em posaré una màscara per tu. Si vols un company agafa’m  la mà, o si vols pegar-me amb ràbia aquí estic, sóc el teu home. Si vols un boxador saltaré al ring per tu, i si vols un doctor examinaré cada centímetre del teu cos. Si vols un xofer puja-hi, o si vols enganyar-me saps que pots, sóc el teu home. Ah, como lluu la lluna, la cadena és massa tensa, la bèstia no dormirà. He estat repassant totes les promeses que et vaig fer i no vaig poder complir. Ah, Però un home mai ha aconseguit que una dona torni sense suplicar-li de genolls. M’arrossegaria fins a tu, nena, i cauria als teus peus, i udolaria la teva bellesa com un gos en zel, i esgarraparia el teu cor, i esparracaria el teus llençols, diria, sisplau, sisplau, sóc el teu home. I si vols dormir una estona en la carretera, jo conduiré per tu. Si vols fer tota sola el carrer, desapareixeré per tu. Si vols un pare per al teu fill o només vols passejar amb mi una estona a la vora del mar, sóc el teu home.

εγείρεσθαι 1: el despertar del monjo zen

El monjo zen Cohen, rapat i matiner

Matinada a Mount Baldy

El despertador ha sonat a dos quarts de tres de la matinada.

M’he posat l’hàbit:

kimono i hakama

insipirat en un vestit d’arquer

del segle dotze;

al damunt la koroma,

una feixuga roba exterior

de mànigues tremendament llargues;

i a sobre el ruksu,

una mena de plastró fet de pedaços

i amb un disc d’ivori;

en acabat el cinturó de serpentí

quàdruple

que es lliga amb un immens i preciós nu,

semblant al challah galonat,

el qual cobreix els baixos del ruksu.

En total

Uns nou quilos de roba

que em poso a correcuita

a dos quarts de tres de la matinada

sobre la meva ingent erecció.

Leonard Cohen, El llibre de l’anhel.

- cinc -

Jikan / que se les donava / de ser un poeta / trenca la seva ploma

FINS I TOT ARA (Even now)

No sabia

com eres de senzilla

i generosa

vaig voler atraure't

amb rimes

i insinuacions

eròtiques

Fins i tot ara

badalles

        dins el meu cor

avorrida i sola

untant ungüents

per tot el teu cos

i acariciant-te

mentre jo m'entretinc.

Leonard Cohen, Llibre de l'anhel

If it be your will (Antony - Leonard Cohen)

 

If it be your will That I speak no more And my voice be still As it was before I will speak no more I shall abide until I am spoken for If it be your will If it be your will If a voice be true From this broken hill I will sing to you From this broken hill All your praises they shall ring If it be your will To let me sing If it be your will If there is a choice Let the rivers fill Let the hills rejoice Let your mercy spill On all these burning hearts in hell If it be your will To make us well and draw us near Oh bind us tight All your children here In their rags of light In our rags of light All dressed to kill And end this night If it be your will If it be your will.

Si és la teva voluntat Que jo ja no parli més I la meva veu sigui Com era abans No parlaré més Ho acataré fins que Se m'ho demani Si és la teva voluntat. Si és la teva voluntat Que hi hagi una veu Des d’aquest devastat turó Cantaré per tu Des d’aquest devastat turó Totes les teves lloances ressonaran Si és la teva voluntat Deixar-me cantar Si és la teva voluntat Si hi ha elecció Deixa els rius emplenar-se Deixa que els turons s’omplin de joia Deixa que la teva gràcia s’escampi Sobre tots aquests cors que cremen a l’infern Si és la teva voluntat De fer-nos el bé I porta’ns a prop Oh, i lliga’ns ben fort Tots els teus infants aquí En els seus parracs de llum En els nostres parracs de llum Tots vestits per matar I posar fi a aquesta nit Si és la teva voluntat Si és la teva voluntat



- dos (bis) -

Però aparta'm 

perquè jo pugui veure més bé

aquella estimada extensió

de gespa

per on ella

va passejar, o

hauria

de dir,

va flotar,

sí, flotar

sota la

solellada

vela del seu parasol

Leonard Cohen, Llibre de l'anhel.

Dear Jikan,

Benvolgut Roshi. 

Em sap molt de greu no poder-te ajudar ara, perquè he conegut aquesta dona. Sisplau, perdona el meu egoisme. Et felicito pel teu aniversari i t'envio el meu profund afecte i respecte.

Jikan, el monjo inútil, inclina el seu cap.

Noteta il·lustrada
que el monjo buddhista Leonard Cohen
deixà un dia a Roshi,
mestre de meditació Zen
i far espiritual del monestir que el feble d'en Cohen
de tant en tant abandona.

La carn, que diuen que és feble...
o potser l'ànima, anhelosa d'ànima i de carn,
que mai no s'afarta
de perdre's per buscar
i buscar-se
i blablablà...?

Good luck,
anyway!

LEONARD COHEN: Excuse me for not dying...

LEONARD COHEN (5): Everybody knows...

Everybody knows that the dice are loaded,

everybody rolls with their fingers crossed.

Everybody knows that the war is over,

everybody knows the good guys lost.

Everybody knows the fight was fixed,

the poor stay poor, the rich get rich.

That's how it goes,

everybody knows.

Everybody knows that the boat is leaking,

everybody knows that the captain lied.

Everybody got this broken feeling

like their father or their dog just died.

Everybody talking to their pockets,

everybody wants a box of chocolates

and a long stem rose,

everybody knows.

Everybody knows that you love me baby,

everybody knows that you really do.

Everybody knows that you've been faithful,

ah give or take a night or two.

Everybody knows you've been discreet,

but there were so many people

you just had to meet without your clothes,

and everybody knows.

Everybody knows,

everybody knows.

That's how it goes,

everybody knows.

And everybody knows that it's now or never,

everybody knows that it's me or you.

And everybody knows that you live forever

ah when you've done a line or two.

Everybody knows the deal is rotten,

Old Black Joe's still pickin' cotton

for your ribbons and bows,

and everybody knows.

And everybody knows that the Plague is coming,

everybody knows that it's moving fast.

Everybody knows that the naked man and woman

are just a shining artifact of the past.

Everybody knows the scene is dead,

but there's gonna be a meter on your bed

that will disclose

what everybody knows.

And everybody knows that you're in trouble,

everybody knows what you've been through,

from the bloody cross on top of Calvary

to the beach of Malibu.

Everybody knows it's coming apart,

take one last look at this Sacred Heart

before it blows

and everybody knows.

Everybody knows,

everybody knows.

That's how it goes,

everybody knows.

TOTHOM HO SAP
Tothom sap que els daus estan marcats,
tothom els llança amb els dits creuats.
Tothom sap que al guerra s’ha acabat,
tothom sap que els bons van perdre.
Tothom sap que el combat estava arreglat:
el pobre continua pobre, els rics s’enriqueixen.
Així és com va:
tothom ho sap.

Tothom sap que el vaixell s’enfonsa,
tothom sap que el capità va mentir.
Tothom té aquest a terrible sensació
que son pare o son gos acaba de morir.
Tothom parla a les seves butxaques,
tothom vol una capsa de bombons
i una rosa de tija llarga;
tothom ho sap.

Tothom sap que m’estimes, noia,
tothom sap que m’estimes de debò.
Tothom sap que em vas ser fidel -
Bé, posa o treu-n’hi una o dues nits.
Tothom sap que vas ser discreta,
Però és que van ser tants i tants
els que vas conèixer despullats,
i tothom ho sap.


Tothom ho sap,
Tothom ho sap,
així és com va:
Tothom ho sap.


Tothom sap que és ara o mai,
tothom sap que és tu o jo.
I tothom sap que viuràs per sempre
quan has fet un vers o dos.
Tothom sap que el tracte està podrit,
el vell Negre Jo continua collint cotó
per a les teves cintes i llacets;
tothom ho sap.


I tothom sap que la plaga s’apropa.
Tothom sap que la pesta avança veloç.
Tothom sap que l’home i la dona despullats
no són més que un brillant artifici del passat.
Tothom sap que l’escena està passada de moda.
Però hi haurà un comptador al teu llit
que revelarà
allò que tothom sap.

I tothom sap que tens problemes,
tothom sap pel que has passat,
des de la creu sagnant al cim del Calvari
fins a la platja de Malibú.
Tothom sap que això s’ensorrarà:
Fes una darrera ullada a aquest Sagrat Cor
Abans no esclati.
I tothom ho sap.

hagios pharmakos (LEONARD COHEN)

Un pedacito más de Cohen. De hecho, es algo que alguien (un biógrafo/admirador con veleidades líricas) escribió sobre Cohen. El acólito dibuja su retrato de Heather con un pincel prestado, un pasaje extraído de un libro de su amigo Leonard (El Juego Favorito, 1963):

Edvard Munch, Chica con balancín (1919-1921)

"Heather era la elegida. Una hermosa muchacha de veinte años - la criada de los padres de Cohen- había sido escogida por un adolescente Leonard para ser la primera criatura de este mundo en conocer su magia. La hipnotizó con un lápiz amarillo, a modo de péndulo. Ella obedeció sus órdenes, y se desnudó: 'Oh, era maravillosa, maravillosa, maravillosa. Nunca había visto una mujer tan desnuda. Recorrió su cuerpo con la mano. Estaba atónito, feliz y temblaba ante todas las autoridades espirituales del universo. No podía quitarse la idea de que estaba celebrando una misa negra. Sus pechos eran extrañamente planos porque estaba boca arriba. El montículo del pubis fue una sorpresa y lo tocó admirado. Recorrió aquel cuerpo con las manos temblorosas. como detectores de minas [...] El corazón le golpeaba. Estaba intoxicado de alivio, de realización, de pecado, de experiencia'[.....]"

y continúa
rememorando esa bendita intoxicación...

LEONARD COHEN (4): Suzanne

La meva història amb Suzanne. Dues guspiretes mentals, només:

1.   Quan Lars Von Trier, vulnerant el cànon del decàleg Dogma 95 del que fou un dels autors i el més brillant promotor, fa sonar la cançó en el “pòrtic” d’un dels capítols de Breaking The Waves, crec que una de les més desconcertats revisions del mite cristològic.

 2.  Aquella segona estrofa, amb aquell Jesús esclafat sota la saviesa bondadosa i tan espontàniament humana (i en això precisament quasi divina?) de Suzanne. I ho havia d’escriure un jueu de cognom Cohen! Aquella estrofa l’escolto, la rellegeixo, i encara em posa els pèls de punta.

Avui, per variar, va només la traducció:

Suzanne t'ha portat

a casa seva a la vora del riu.

Pots sentir com els vaixells passen.

Pots passar tota la nit al seu costat.

Penses que està mig boja -

Però és per això que ara vols estar allí.

Et fa prendre te i taronges,
tot vingut de la llunyana Xina.
I just quan penses a dir-li
Que no tens amor per donar-li,
Ella et fa entrar en la seva freqüència d’ona

I deixa que el riu contesti

Que sempre

Has estat el seu amant.

I tu vols viatjar amb ella,
Vols viatjar-hi a cegues,
I saps que ella confiarà en tu
Perquè has tocat el seu cos perfecte
amb la teva ment.

Jesús va ser un mariner
Quan va caminar per damunt les aigües
I va passar un llarg temps observant
Des de la seva solitària torre de fusta.

Llavors, quan va saber del cert

Que només els homes que s’ofegaven podien veure'l,
Va dir: «Tots els homes seran mariners
Fins que el mar no els alliberi ».
Però ell mateix va ser destrossat
Molt abans que s’obrís el cel,
abandonat, gairebé humà,
Esclafat sota la teva saviesa com una pedra.

I tu vols viatjar amb ell,
vols viatjar-hi a cegues

I penses que potser podràs confiar en ell

Perquè ell ha tocat el teu cos perfecte
amb la seva ment.

Ara Suzanne t’agafa de la mà
I et porta cap al riu.

Vesteix plomes i parracs

Dels mostradors de l’Exèrcit de Salvació.

I el sol vessa i s’escampa com la mel

Sobre Nostra Senyora del Port.

I ella t’ensenya cap a on mirar

Entre les brosses i les flors.

Hi ha herois entre les algues,

Hi ha nens a la matinada,

Hi ha qui es mouen cap a l’amor

I que seguiran aquest camí per sempre

Mentre Suzanne sostingui el mirall.

I tu vols viatjar amb ella,

Vols viatjar-hi a cegues,

Perquè ella ha tocat el teu cos perfecte

amb la seva ment.

(impressionant la mirada de tortuga sàvia del Leonard iaio cantant-la a Londres :-P )