tEmPs 2

tEmPs 1

el pou

Encara un pou dins d’una cova.
Altre temps ens era fàcil de pouar-hi ídols i ornaments
Per a complaure els amics que ens eren encara fidels.

Es trencaren les cordes; solament els solcs a la boca del pou
Ens recorden la nostra perduda felicitat:
Els dits al brocal, tal com deia el poeta.
Els dits senten una mica la frescor de la pedra
I la febre dels cos la venç
I la cova es juga l’ànima i la perd
A cada instant, silenciosa, sense gota d’aigua.

Iorgos Seferis, Mithistòrima, poema II (trad. C. Miralles)