...i el destí, de nou, prediu que el déu dels déus (en aquest cas Zeus) serà destronat per un descendent seu. En aquest cas, el vaticini és el següent: si Metis i Zeus tenen una filla i aquesta després té un fill, aquest nét, quan es faci gran, acabarà destronat Zeus.
Doncs bé: com Zeus ja tenia uns mals precedents familiars, no fa com l'avi - no deixar que la muller parís-, ni com el pare -que s'anava menjant els fills a mesura que la dona els hi paria. Zeus s'empesca una altra solució: directament es menja la dona embarassada.
ALUMNA 1: ¿es menja Metis?
Sí. Sencereta.
ALUMNA 1: Però, ¿no se l'estimava?
Sí... potser... no ho sé. Podria ser que se la mengés amb amor.... per què, a tu [¿mai no se t'han m.... amb am..?]...
però, per un cop, m'he sabut callar a temps, enviant l'última frase al llimb dels pensaments que no s'han d'adreçar mai en una classe a una alumna jovenzella.
Doncs bé: com Zeus ja tenia uns mals precedents familiars, no fa com l'avi - no deixar que la muller parís-, ni com el pare -que s'anava menjant els fills a mesura que la dona els hi paria. Zeus s'empesca una altra solució: directament es menja la dona embarassada.
ALUMNA 1: ¿es menja Metis?
Sí. Sencereta.
ALUMNA 1: Però, ¿no se l'estimava?
Sí... potser... no ho sé. Podria ser que se la mengés amb amor.... per què, a tu [¿mai no se t'han m.... amb am..?]...
però, per un cop, m'he sabut callar a temps, enviant l'última frase al llimb dels pensaments que no s'han d'adreçar mai en una classe a una alumna jovenzella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada