diumenge, 20 de novembre del 2016

(No way to say) Goodbye!



Et vaig estimar al matí. Els nostres petons, profunds i càlids;
els teus cabells damunt el coixí com una adormida tempesta daurada.
Sí, molts s’han estimat abans que nosaltres, sé que no som res de nou;
a la ciutat i al bosc van somriure’s igual que tu i jo.
Però tot això porta ara a la distància, i tots dos hem d’intentar-ho...
Els teus ulls estan tous per la tristesa.
Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

No vaig en busca d’una altra mentre vagarejo pel meu temps.
Camina amb mi fins a la cantonada; les nostres passes sempre rimaran.
Saps que el meu amor se’n va amb tu igual que el teu amor es queda amb mi.
És només la manera com les coses canvien, com la costa i el mar.
els teus ulls estan tous per la tristesa.
Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

Et vaig estimar al matí. Els nostres petons, profunds i càlids;
els teus cabells damunt el coixí com una adormida tempesta daurada.
Sí, molts s’han estimat abans que nosaltres, sé que no som res de nou;
a la ciutat i al bosc van somriure’s igual que tu i jo.
Però no parlem d’amor ni de cadenes ni de coses que no podem deslligar...
els teus ulls estan tous per la tristesa.

Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!



Concert de Jerusalem (1972)




"Hey, That's No Way To Say Goodbye"

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes, many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but now it's come to distances and both of us must try,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.
I'm not looking for another as I wander in my time,
walk me to the corner, our steps will always rhyme
you know my love goes with you as your love stays with me,
it's just the way it changes, like the shoreline and the sea,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

diumenge, 13 de novembre del 2016

COHEN: la gavardina trista




¿Baudelaire o Gil de Biedma? 


¿Qui és el lladre de la famosa gavardina blava de Cohen? ¿Qui l’enemic que li ha pres per un temps la dona per retornar-li la vida en la mirada i després esvair-se? ¿És una cançó de perdó - amb el regust amarg dels retrets falsament païts - dirigida a l’amic traïdor? ¿O l’amic traïdor és el propi Leonard, que traeix la Jane i a si mateix, el lladre gitano de la rosa entre les dents que entabana i fuig després de devastar aquell amor de guspires als ulls?

Leonard Cohen va explicar que de jove havia comprat la gavardina blava per a ell i que el va portar durant molts anys. És igual quina ha de ser la lectura «correcta», perquè de fet les dues ho són: més que contradir-se, al final es complementen. De la culpabilització a l’autoinculpació, transitant pel fals perdó, i amb la imatge de la Jane adormida a l’altre costat del llit. D’aquells sentiments de matinada d’hivern a Nova York naixeria la cançó, com una carta adreçada a aquell altre que és ell, també.



FAMOUS BLUE RAINCOAT:

Són les quatre de la matinada, finals de desembre.
T’escric només per saber
si estàs millor.
Fa fred a Nova York, però m’agrada on visc;
hi ha música a Clinton Street durant tot el vespre.

He sentir dir que estàs construint
la teva caseta ben endins del desert.
Ara vius sense cap objectiu.
Espero que n’estiguis prenent nota..

Sí, Jane va venir amb un floc de cabells teus.
Em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.
Ho vas aconseguir mai?

L’últim cop que et vam veure
semblaves molt més vell.
La teva famosa gavardina blava
estava desgastada per les espatlles.
Havies estat a l’estació per pujar a tots els trens
i tornaves a casa sense Lili Marlene.

Vas obsequiar la meva dona amb un bocí de la teva vida,
i quan va tornar ja no era la dona de ningú.

Et veig allí amb la rosa entre les dents:
un lladre gitano escanyolit més!
Jane s’ha despertat;
t’envia records.

I què puc dir-te,
germà meu, assassí meu.
Què podria dir-te?
Suposo que et trobo a faltar,
suposo que et perdono:
m’alegro d’haver-te trobat pel camí.

Si mai passes per aquí, ja sigui per la Jane o per mi,
el teu enemic estarà dormint
i la seva dóna és lliure de fer el que vol.

Sí, i gràcies,
per la preocupació que li vas treure dels ulls.
Pensava que estaria allí per sempre
i per això mai vaig intentar-ho.

Jane va venir amb un floc de cabells teus
em va dir qui els hi vas donar
aquella nit que vas pretendre canviar.

Cordialment, L. Cohen.