dimecres, 27 de desembre del 2017

I COM DIR ADÉU? (una proposta, per L. Cohen)


HEY, THAT'S NO WAY TO SAY GOODBYE (L. Cohen)





Et vaig estimar de bon matí:
Els nostres petons, profunds i càlids;.
El teu cap damunt el coixí
Com una tempesta d’or lliurada al son.
És cert: tants altres s’han estimat abans que nosaltres!
Sé que no som res de nou:
A la ciutat i al bosc es van somriure com tu i jo.
Però ara tot pren distància
I tots dos hem d’intentar-ho.
Tens els ulls tous per la pena:
Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!

No vaig buscant ningú altre
Mentre vagarejo pel meu temps.
Camina amb mi fins a la cantonada,
Les nostres passes sempre rimaran.
Saps que el meu amor sempre t’acompanyarà
Com el teu sempre quedarà amb mi.
És només manera el que canvia
Com la costa i el mar.
Però no parlem d’amor ni de cadenes
Ni de coses que no podem deslligar.
Tens els ulls tous per la pena:
Ei, aquesta no és manera de dir-se adéu!



I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes, many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but now it's come to distances and both of us must try,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

I'm not looking for another as I wander in my time,
walk me to the corner, our steps will always rhyme
you know my love goes with you as your love stays with me,
it's just the way it changes, like the shoreline and the sea,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but let's not talk of love or chains and things we can't untie,
your eyes are soft with sorrow,

Hey, that's no way to say goodbye.


dissabte, 23 de desembre del 2017

ALEX (in memoriam)



L'Alex va ser un lloro gris únic en la seva espècie. Si els altres lloros són capaços d'imitar els sons que senten (essencialment per foragitar bitxos veïns que se'ls voldrien cruspir), l'Alex, en canvi, estava dotat de certa facultat de llenguatge -"humà"-: podia identificar colors, quantitats, materials i formes. També sabia dir "vull tornar a la gàbia" quan l'experiment se li feia massa llarg i pesat. L'Alex, el lloro africà, si hagués tingut un plasma i una mica més de caos sèmic i sintàctic, podria fins i tot haver estat president d'algun país de l'assolellada Mediterrània - cas que hagués pogut entrar al país, esclar! Va morir jove, amb trenta pocs anys, quan els lloros grisos fàcilment atenyen la cinquantena. Potser serà que el llenguatge desgasta...