Tornarem a veure'ns

 M. Chagall, "Cavall de circ".

Volveremos a vernos donde siempre es de día
y los feos son guapos y eternamente jóvenes,
donde los poderosos no abusan de los débiles
y cuelgan de los árboles juguetes y tebeos.

En ese hogar de luz que no hiere los ojos
volveremos tú y yo a decirnos bobadas
cogidos de la mano, viendo morir las olas
sin agobios ni prisas, donde el sol no se pone.

Y viviré en tus labios el amor que la Tierra
sintiera por el Cielo cuando el mundo era un niño,
y el tiempo dejará de salmodiar su lúgubre
canción de despedida mientras nos abrazamos.

Luis Alberto de Cuenca

darrere les ombres....

μετὰ τὴν σκιὰν τάχιστα γηράσκει χρόνος

Perseguint l'ombra, el temps envelleix massa de pressa.

(fragment atribuït al filòsof Critias)

Quan seràs molt vella

Henri Toulouse-Lautrec

Cuando seas muy vieja
y yo me haya muerto
descubrirás una tarde las horas
especiales
el aroma de los soles ponientes
lo profundo oscuro del aire
anochecido en las calles sin retorno

vagarás eternamente en busca del espejo
que devuelve instantes felices
—de azul el mar
en nuestra carne sol y deseo—

ante la muerte del tiempo en el cristal
oirás las músicas que nos drogaron
los ruidos cotidianos que nos resucitaban
deslices
de aguas de jabón hacia simas
terribles
cajas de música postales cerebrales
y en el espejo fijo el spot de nuestra vida
con dentaduras blancas y pieles doradas
jóvenes antiguos felices invencibles

mas no dejes que oscurezcan tus ojos
y el espejo extinga su realidad y tu deseo
porque te verías vieja y solitaria
con los ojos dormidos por la angustia
el viento
que se lleva las hojas de un otoño horroroso
cuando seas muy vieja
y yo me haya muerto
rompe espejos retratos recuerdos
ponte bragas de corista diadema de acanto
sal desnuda al balcón y méate en el mundo
antes que te fusilen las ventanas cerradas.

Manolo Vázquez Montalbán, "Quand vous serez bien vieille", del poemari A la sombra de las muchachas sin flor (1973)

Et deixo aquí, agraït, el record

Amadeo Modigliani

Els pits menuts, la boca i els ulls grans,
llargues les cuixes fluvials, indòmites.
[...]
Aquelles nits, la fosca de l’hivern,
la soledat gran de la Malva-rosa,
el monument de Sorolla malmès,
dispersos blocs de pedra on fèiem cau,
fèiem l’amor i fèiem tantes coses,
prop el camí que anomenen de Vera.
[...]
sorgien dents invictes, ferocíssimes,
i crits també, d’aquella boca gran,
amb manaments i brusques exigències,
severs dictats de reiterades còpules.
[...]
Aquelles dents que jamés perdonaren,
aquell amor de foscos manaments,
d’ungles, d’arraps, i després el silenci,
mentre ens cobria la remor de la mar...

El teu record, després, m’ha perseguit
com pels cantons, els carrers i les places:
sols ha bastat que et recordàs de sobte.

Alguna nit, a deshora, he tornat.
He trepitjat amb pas greu els indrets
d’aquell amor al·lucinat, salvatge,
i he recordat aquells fets amb respecte
i m’he assegut, molt absurd, en un còdol.
Guaitava, en va, el llum d’un cert balcó.
Sortosament mai no el vaig veure encès.
Tot ha passat, tot ho ha esborrat la mar,
com els senyals d’aquell amor, uns cossos.

Et deixe ací, agraït, el record.
[...]

V. Andrés i Estelles, Les acaballes de Catul, II (fragments).

Estigueu junts, apreneu les flor, aneu lleugers...

Els turons que s’enlairen, els pendents
de les estadístiques
estan al nostre davant.
L’ascens costerut
de tot, pujant,
cap amunt, mentre tots nosaltres
anem cap avall.

En el proper segle
o en el que després vindrà,
diuen,
hi haurà valls, pastures,
ens podrem trobar allí en pau
si hi arribem.

Per pujar aquests cims que vindran
un mot per a tu, per a
tu i els teus fills:

estigueu junts
apreneu les flors
aneu lleugers.



Gary Snyder, "per als nens", Illa tortuga, 1974.

FOR THE CHILDREN

The rising hills, the slopes,

of statistics

lie before us,

the steep climb

of everything, going up,

up, as we all

go down.

In the next century

or the one beyond that,

they say,

are valleys, pastures,

we can meet there in peace

if we make it.

To climb these coming crests

one word to you, to

you and your children:

stay together

learn the flowers

go light

Pavese: serà un dia tranquil de llum freda

escultura de Nathan Sawaya

Serà un dia tranquil, de llum freda
com el sol que neix o que mor, i el vidre
tancarà l’aire brut fora del cel.

Ens despertem un matí, d’una vegada per sempre,
dins la tebior del darrer somni: l’ombra
serà com la tebior. Omplirà la cambra
a través del gran finestral un cel més gran.
De l’escala pujada d’una vegada per sempre
no vindran més veus, ni rostres morts.

No caldrà deixar el llit.
Només l’alba entrarà dins la cambra buida.
Prou n’hi haurà amb la finestra per vestir cada cosa
d’una claror tranquil•la, quasi una llum.
Es posarà una ombra escardalenca sobre el rostre boca amunt.
Els records seran grumolls d’ombra
arraulits com brasa vella
dins la llar de foc. El record serà la flamarada
que encara ahir mossegava en els ulls apagats.

Cesare Pavese, "El paradís sobre les teulades" (1940)

TEXT EN ITALIÀ:

Sarà un giorno tranquillo, di luce fredda

come il sole che nasce o che muore, e il vetro

chiuderà l'aria sudicia fuori del cielo.

Ci si sveglia un mattino, una volta per sempre,

nel tepore dell'ultimo sonno: l'ombra

sarà come il tepore. Empirà la stanza

per la grande finestra un cielo più grande.

Dalla scala salita un giorno per sempre

non verranno più voci, né visi morti.

Non sarà necessario lasciare il letto.

Solo l'alba entrerà nella stanza vuota.

Basterà la finestra a vestire ogni cosa

di un chiarore tranquillo, quasi una luce.

Poserà un'ombra scarna sul volto supino.

I ricordi saranno dei grumi d'ombra

appiattati così come vecchia brace

nel camino. Il ricordo sarà la vampa

che ancor ieri mordeva negli occhi spenti.

C. Pavese, Il paradiso sui i tetti (1940)

AVUI

M. Chagall, Nu sobre Vitebsk (1933)

AVUI
A vosaltres homes tristos
que algun cop vau veure
el meu somriure
us dic
avui
en aixecar-se
la llum
del sol blau
que si el meu poder 
fos llarg
m'afanyaria
a arrancar-vos la visió
que va tacar la meva alegria
que res té a veure
amb el món fosc
en què morireu
emprenyats
contents
de la vostra serietat
espina seca
que neix en una carn rosada.

Roberto González-Quevedo González, Güei
(dins Poesías ya hestorias na nuesa tsingua, 1980)

Text en asturià:

GÜEI

A vos homes tristes

que alguna vez vistiis

la mía sonrisa

digu-vus

güei

al tsevantá-se

la tsuz

del sol azul

que si el mieu poder

fuera tsargu

prestaría-me

arrincá-vus la visión

que manchóu la mía alegría

que nada tien que vere

cunu mundu escuru

nu que murrireis

amurniáus

cuntentus

de la vuesa seriedá

espinu secu

que naz nuna carne rosa.