Amb el cor trencat per un naufragi amorós, F. Garcia Lorca va marxar als EUA l'any 1929 per passar-hi una temporada i mirar de ventilar-se l'ànima. Però, en lloc d'ajudar-lo a superar el carregament de tristesa que portava d'equipatge, el que va veure a Amèrica el va deprimir més encara: la meca de la modernitat i la prosperitat li va semblar un desert d'humanitat. La cosa es va arreglar una miqueta quan va tenir l'encert de fugir tres mesos a Cuba, on va reconnectar-se amb una vida que s'acostava més a la que ell va voler viure.
Amb tot, d'aquell viatge en va sortir el que podria ser el llibre més trencador i brillant de la poesia espanyola moderna: Poeta en Nueva York. Era un geni prenent nous camins, truncats tres anys després per una colla de subnormals que van decidir netejar Espanya d'un altre degenerat.
El poema"Pequeño vals vienés" és realment immens: encara arrossega la visió pessimista que domina en el llibre, però alhora ja s'albiren desitjos, esperances...llum.
La versió musicada de L. Cohen és una altra meravella: un vals elegantíssim en què Lorca queda traduït en Cohen. Prodigiós.
Pel que fa a les versions musicades del poema en espanyol que he escoltat (inclosa la d'Enrique Morente), sempre m'ha semblat que en alguna cosa fallaven. Llavors apareix la Silvia Pérez Cruz i s'inventa aixó:
