Vinc del Purgatori. O del lloc que, estant encara viu, més s’hi deu assemblar. Per més que sonin nadales per la megafonia, Sant Esteve no és un dia gaire alegre en una residència d’avis.
Per més que s'escoltin nadales i que el personal provi d'omplir l'espai de simpatia, si obres els ulls, hi ha el que hi ha: una gran sala on cada iaio i iaia és assegudet a la seva cadira, amb aquella mirada que mira i no veu.
Davant meu, en una cantonada, de nou solet i sense dir ni piu, aquell iaio que (m'ha repetit ma mare) només parla anglès. Em sap greu: un altre cop no he gosat apropar-m’hi i dir-li quatre tontades de cortesia per si no ens enteníem.
M’he assegut al costat de la iaia, i de nou la sensació és que l’antany dita “tieta motoreta” (així la va batejar un nebot seu, perquè la dona era un belluguet com pocs se n’han vist) va en reserva i per una carretera que no porta enlloc. Intento imaginar què es mourà per dins del seu cap: més que el Purgatori, em temo que deu ser com la plana dels asfòdels. Tot plegat, és força trist i sense gaire sentit, un pensa, a la vegada que li agafa la mà i almenys li fa quatre carícies de no res, empès per la fe que aquell llenguatge, d’alguna manera, encara li ha d’arribar.
Poc després, el dinar. Si és cert que Déu està en els detalls, més cert serà encara que Déu avui no s'ha passat per la cuina de la residència. Abans d'uns canalons amb estètica (i temo que també gust) de totxana i d’una escarransida cuixa de pollastre a la pruna momificada, i com que es tracta d’un dia especial, toca un got de Fanta i un platet de plàstic amb alguns aperitius: set escopinyes sense vinagre, mitja carxofa fotofòbica, uns ganxitos plasticosos i una tapeta impossible - base de toast panifacturada, al damunt ensaladilla russa i tot coronat amb un trosset de kiwi. Olé!
Doncs res: vaig veient com la iaia (la que fou gran devoradora d’empanades gallegues i guisats de calamars farcits amb patates!) s’empassa concentradament absent aquell menjar, que entre ma mare i jo li mig peixem, perquè la forquilla és un instrument ja de difícil maneig, allí, en el seu maleït purgatori.
Torno on he començat: és trist i avui no entenc re de re de re.
i tot suma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada