Avui m'he autoregalat el llibre d'en Llovet, un Sant Jordi anticipat. Després de sopar l'he estat fullejant, he sortit a navegar i els corrents m'han dut fins aquesta terra que desconeixia però que m'és tan familiar (potser m'hi ha fet arribar el títol, "Adéu a la Universitat", vés a saber). M'ha agradat de recórrer-ne els camins, de retrobar-hi vells coneguts, de descobrir-hi topants ignorats.
Abans de marxar, et transcric un poema que crec que et plaurà. És de Giorgio Caproni, gran amic d'en Pasolini.
RITORNO Sono tornato là Dove non ero mai stato. Nulla, da come non fu, è mutato. Sul tavolo (sull’incerato a quadretti) ammezzato ho ritrovato il bicchiere mai riempito. Tutto è ancora rimasto quale mai l’avevo lasciato. "Il muro della terra" (1964-1975)
És cert, hi ha coses que romanen com mai no les hem deixades.
Saps que per un moment m'he recordat quan érem tendres (per fer servir un adjectiu amable amb nosaltres mateixos i els excessos i limitacions de les nostres postadolescències) estudiants i tu apareixies amb revistes rares plenes de poemes d'autors que jo mai havia llegit, i que tu tampoc gaire?
I, a banda de poemes i poetes, què es va fent de la teva vida?
Potser algun dia podem fer de manera d'ensopegar-nos, no?
(si et "fa patxoca" la idea, ara o en un temps, la meva adreça de correu és el meu nom i el meu cognom escrits seguits@hotmail.com)
Avui m'he autoregalat el llibre d'en Llovet, un Sant Jordi anticipat. Després de sopar l'he estat fullejant, he sortit a navegar i els corrents m'han dut fins aquesta terra que desconeixia però que m'és tan familiar (potser m'hi ha fet arribar el títol, "Adéu a la Universitat", vés a saber). M'ha agradat de recórrer-ne els camins, de retrobar-hi vells coneguts, de descobrir-hi topants ignorats.
ResponEliminaAbans de marxar, et transcric un poema que crec que et plaurà. És de Giorgio Caproni, gran amic d'en Pasolini.
RITORNO
Sono tornato là
Dove non ero mai stato.
Nulla, da come non fu, è mutato.
Sul tavolo (sull’incerato
a quadretti) ammezzato
ho ritrovato il bicchiere
mai riempito. Tutto
è ancora rimasto quale
mai l’avevo lasciato.
"Il muro della terra" (1964-1975)
És cert, hi ha coses que romanen com mai no les hem deixades.
Una abraçada, Orland.
Enric
Enric,
ResponEliminaQuina sorpresa trobar-te per aquí!
Saps que no coneixia el G. Caproni?
Saps que per un moment m'he recordat quan érem tendres (per fer servir un adjectiu amable amb nosaltres mateixos i els excessos i limitacions de les nostres postadolescències) estudiants i tu apareixies amb revistes rares plenes de poemes d'autors que jo mai havia llegit, i que tu tampoc gaire?
I, a banda de poemes i poetes, què es va fent de la teva vida?
Potser algun dia podem fer de manera d'ensopegar-nos, no?
(si et "fa patxoca" la idea, ara o en un temps, la meva adreça de correu és el meu nom i el meu cognom escrits seguits@hotmail.com)
de moment
una forta abraçada