EL SUÏCIDI
D’ATZESSIVÀ, DEIXEBLE DEL BUDDHA
Irreprotxablement
va agafar el ganivet
Atzessivà, i fou
l’ànima seva
En l’hora aquella
un blanquíssim colom.
I així com rodola
des del lloc més sagrat
dels cels, enmig de
la nit, un estel,
o com cau la flor
del pomer per un oreig suau,
talment del pit se
li envolà l’alè.
No són debades unes morts tals,
Perquè només
aquells que s’estimen
La vida en el seu
primer valor secret,
Poden també segar
tot sols
Llur existència, la
gran espiga
Que ja es vincla,
amb divina serenor.
(Anguelos
Sikelianós, 1968)
TEXT GREC:
Ἀνεπίληπτα ἐπῆρε τὸ
μαχαίρι
ὁ Ἀτζεσιβάνο. K᾿ ἤτανε ἡ ψυχή του
τὴν ὥρα ἐκείνη ὁλάσπρο περιστέρι.
Κι ὅπως κυλᾶ, ἀπὸ τ᾿ ἄδυτα τοῦ ἀδύτου
τῶν οὐρανῶν, μὲς στὴ νυχτιὰ ἕν᾿ ἀστέρι,
ἤ, ὡς πέφτει ἀνθὸς μηλιᾶς μὲ πρᾷο ἀγέρι,
ἔτσι ἀπ᾿ τὰ στήθη πέταξε ἡ πνοή του.
Χαμένοι τέτοιοι θάνατοι δὲν πᾶνε.
Γιατί μονάχα ἐκεῖνοι π᾿ ἀγαπᾶνε
τὴ ζωὴ στὴ μυστική της πρώτη ἀξία,
μποροῦν καὶ νὰ θερίσουνε μονάχοι
τῆς ὕπαρξής τους τὸ μεγάλο ἀστάχυ,
ποὺ γέρνει πιά, μὲ θείαν ἀταραξία!
