D'adéus i ataràxies

EL SUÏCIDI D’ATZESSIVÀ, DEIXEBLE DEL BUDDHA

Irreprotxablement va agafar el ganivet

Atzessivà, i fou l’ànima seva

En l’hora aquella un blanquíssim colom.

I així com rodola des del lloc més sagrat

dels cels, enmig de la nit, un estel,

o com cau la flor del pomer per un oreig suau,

talment del pit se li envolà l’alè.

No són debades unes morts tals,

Perquè només aquells que s’estimen

La vida en el seu primer valor secret,

Poden també segar tot sols

Llur existència, la gran espiga

Que ja es vincla, amb divina serenor.

(Anguelos Sikelianós, 1968)

TEXT GREC:

Ἀνεπίληπτα ἐπῆρε τὸ μαχαίρι

ὁ Ἀτζεσιβάνο. K᾿ ἤτανε ἡ ψυχή του

τὴν ὥρα ἐκείνη ὁλάσπρο περιστέρι.

Κι ὅπως κυλᾶ, ἀπὸ τ᾿ ἄδυτα τοῦ ἀδύτου

τῶν οὐρανῶν, μὲς στὴ νυχτιὰ ἕν᾿ ἀστέρι,

ἤ, ὡς πέφτει ἀνθὸς μηλιᾶς μὲ πρᾷο ἀγέρι,

ἔτσι ἀπ᾿ τὰ στήθη πέταξε ἡ πνοή του.

Χαμένοι τέτοιοι θάνατοι δὲν πᾶνε.

Γιατί μονάχα ἐκεῖνοι π᾿ ἀγαπᾶνε

τὴ ζωὴ στὴ μυστική της πρώτη ἀξία,

μποροῦν καὶ νὰ θερίσουνε μονάχοι

τῆς ὕπαρξής τους τὸ μεγάλο ἀστάχυ,

ποὺ γέρνει πιά, μὲ θείαν ἀταραξία!