COVERS: Áugas de Março

Damien Rice & Lisa Hannigan

Sembla que ara el Damien se'n penedeix. Que troba a faltar la Lisa i, a sobre, que el grup sense ella ja no és el mateix.

El Damien i la Lisa es van coneixer a Dublin a principis de segle (que mira que sona raro!), quan Damien anava a la recerca d'una veu femenina. Resulta que la Lisa, a banda de córrer maratons, fer-se la pròpia roba, saber un niu d'Història de l'Art i parlar francès, també cantava líric. Era un bon fitxatge, que va deparar set anys força productius. Van cantar junts i van ser parella.

Quan es va trencar la seva història, el Damien va decidir que el millor era ja no tocar cantar, perquè allò creava tensions en el grup. I ara (diuen les cròniques blogísticas) la troba doblement a faltar. La truca i li demana que torni, però ella no contesta. No és aquesta una història de final feliç.

Però sempre alguna cosa en queda, oi? Per exemple, la seva interpretació a dues veus d'Áugas de Março (Watters of March, en la versió anglesa), del mestre brasiler Antonio Carlos Jobim, amic i colaborador entre d'altres del gran Vinicius.

Que us diré? La veu de la Lisa, almenys cantant aquesta cançó, tampoc és que et trenqui l'ànima en dos. I això que aquesta parella, almenys cantant, sol funcionar bé.

Què més us podria dir? Que potser trobo més aconseguida una altra versió, aquesta en anglès, de Suzanne Vega & Stace Kent.

I alguna cosa més? Que, en definitiva, i posats a triar, gairebé em quedo amb una de les versions brasileres de tota la vida, la de l'Elis Regina.

Augas de Maio és una cançó que parla de la fi del bon temps, que a Brasil, esclar, va acaban cap al març. Coses de l'hemisferi sud. Sigui com sigui, un cant al bon temps que marxa, sí, però que tornarà. I això sembla que ja passa, almenys entre les gents de fe, a tots dos hemisferis.