"..... tu risa
es una ducha en el infierno"

L. A. de C.

ZAHARA+SANTI BALMES

blablabla



metàfora visual del deliciós Wonderland of  Catalonian Education

Quins avantatges creus que aporta al centre l’elaboració del projecte de convivència?

A hores d’ara ningú dubta que l’escola ha de ser no només un espai de trobada de persones, sinó també un lloc i un mitjà perquè les persones que allí s’hi troben (educadors, alumnat, etc.) aprenguin a conviure en un clima tolerant i tan positiu i enriquidor per a tots com sigui possible. A l’escola també (i, de vegades, sobretot) el que cal ensenyar i aprendre és a conviure.

Això dóna sentit a l’elaboració i al seguiment d’un projecte de convivència (PdC) que, partint d’una acurada anàlisi del context convivencial i d’interrelacions de la comunitat educativa, respongui a les necessitats d’entesa de totes les parts que interactuen dins el centre i que, talment, tinguin una projecció més enllà del que es pròpiament la vida al centre, bo i consolidant en l’alumnat unes fermes bases per regir la seves pautes de conducte en altres àmbits (família, amics, barri, etc.) sempre en atenció als valors de la tolerància i la bona convivència.


DIOS.
VAYA PANTOMIMA por la que nos obligan a pasar!
PERÒ, Ja ESTÀ....
FET, ENVIAT, CURSET ACABAT i "PRUEBA SUPERADA"
I FINS A LA PROPERA!

I ÉS QUE AHIR, QUAN VAIG SENTIR AL FUTUR PRESIDENT DE LA REGIÓ DIR QUE ELS MESTRES I METGES CATALANS AL QUE S'HAN DE DEDICAR ÉS ESSENCIALMENT ALS SEUS ALUMNES I PACIENTS, I NO PERDRE HORES I HORES PRODUINT PAPERASSA BUROCRÀTICA ABSURDA I INÚTIL... MIRA... PER PRIMERA VEGADA, DES DEL 1993 VAIG ESTAR D'ACORD AMB UN CONVERGENT. VEJAM QUAN DURA EL MIRATGE!

Fotògrafs: BILL BRANDT

Serà això potser l’inici d’una sèrie d’entrades?

La cosa es tractaria d’anar mostrant les obres d’alguns fotògrafs que jo vagi descobrint.

 Dos punts d’arrencada per a l’empresa.

D’una banda, un full ple de noms escrits a les fosques durant una conferència en què Rafa Badía va tenir el detall i l’encert de mostrar i comentar algunes obres dels mestres fotògrafs que l’han acompanyat al llarg de la seva vida.

De l’altra, un preciós llibre de Ian Jeffrey (prestat fa un temps i per fi àvidament fullejat), ple de noms, fotografies i comentaris.

El pou sense fons d’Internet, la curiositat pròpia i els bons comentaris d’algú més, van posant la resta.

Ah! I l’autopromesa de ser (per un cop) lacònic.  Vejam que en resultarà!

  

BILL BRANDT (1904-1983). Famós per ser (com se sol dir) “cronista” de la societat anglesa industrial de principis del segle XX: fotografia les dues cares d’aquest món, la quotidianitat de patrons i obrers i les seves famílies. 

 

Conegut també per temptejar amb la fotografia del nu i jocs formals de lents, composicions, llums i perspectives.

Quartet

L'originalitat d'aquest Quartet?

En primer lloc, no va de quatre músics ni de quatre instruments, sinó de quatre guionistes que han escrit quatre guions perquè l'estraburguesa Madame Catel Muller en dibuixi les quatre historietes, cadascuna amb un color dominant.

Segon punt original. Després de tantes i tantes obres parlant de l'etern femení, te'n trobes una que presenta i remena arquetips masculins. Concretament, quatre, és clar.

I així, al llarg d’aquest Quartet, aquesta capbussada confessa en quatre facetes de l’etern masculí, van passant els colors, els moviments i els personatges.

Segon moviment: largo, de color blavós amb cert to kieslowskià. Ens mostra l’home boig pels cotxes i la vida gaudida a tota pastilla. L’home que prem l’accelerador per darrera vegada, després d’haver perdut en un accident la seva parella, una versió femenina de James Dean, dóna veloç i intensa amb mocador al cap i ulleres de sol a joc amb el seu descapotable.

Tercer moviment: scherzo en verd, color de l'esperança de l’home incaut que creu que a ell també li pot tocar ser l’amor fou d’una princesa. El somniador que estira i estira l’accidental somriure cordial d’una desconeguda fins fer-lo el fil amb que teixeix una història d'amor que només pot existir en la seva imaginació.

Quart moviment: amoroso, color groc daurat. Narra els viatges d’aquest món a l’altre d'un Orfeu vestit de Robin Hood. Baixa a l'infern una vegada i una altra per conèixer el nom del Dimoni i així alliberar la seva estimada del pacte que va fer amb el Senyor de la Mort. L’home que s’entesta a erigir-se en salvador del seu amor i, com diria el Profeta, sap persistir.

I, finalment, la primera història, potser la que més m’ha agradat. Ritme presto per relatar l’aventura d’un campió de vals que un dia perd un campionat i, de retruc, perd també la il·lusió per ballar i la seva parella de ball i de les altres coses.

És el "campió" que s’abandona i que, per retrobar-se (i retrobar el sentit del ball i la seva dona vermella), no només haurà de recuperar les ganes i la tècnica del vals, sinó fer un pas més enllà i aprendre a ballar (el vals!) sense parella.

L’acompanyament musical, aquí, és obvi.

- cinc -

Jikan / que se les donava / de ser un poeta / trenca la seva ploma

FINS I TOT ARA (Even now)

No sabia

com eres de senzilla

i generosa

vaig voler atraure't

amb rimes

i insinuacions

eròtiques

Fins i tot ara

badalles

        dins el meu cor

avorrida i sola

untant ungüents

per tot el teu cos

i acariciant-te

mentre jo m'entretinc.

Leonard Cohen, Llibre de l'anhel

- cinc (bis) -

Egon Schiele, Autoretrat

Ese sudor
que chorrea de mis manos, de mis miradas,
no es lágrima de amor ni de tristeza.
Es tinta que escribe la canción de las encrucijadas.

Adonis, poema VIII, El Libro (1995)
(trad. Federico Arbós)