Quartet

L'originalitat d'aquest Quartet?

En primer lloc, no va de quatre músics ni de quatre instruments, sinó de quatre guionistes que han escrit quatre guions perquè l'estraburguesa Madame Catel Muller en dibuixi les quatre historietes, cadascuna amb un color dominant.

Segon punt original. Després de tantes i tantes obres parlant de l'etern femení, te'n trobes una que presenta i remena arquetips masculins. Concretament, quatre, és clar.

I així, al llarg d’aquest Quartet, aquesta capbussada confessa en quatre facetes de l’etern masculí, van passant els colors, els moviments i els personatges.

Segon moviment: largo, de color blavós amb cert to kieslowskià. Ens mostra l’home boig pels cotxes i la vida gaudida a tota pastilla. L’home que prem l’accelerador per darrera vegada, després d’haver perdut en un accident la seva parella, una versió femenina de James Dean, dóna veloç i intensa amb mocador al cap i ulleres de sol a joc amb el seu descapotable.

Tercer moviment: scherzo en verd, color de l'esperança de l’home incaut que creu que a ell també li pot tocar ser l’amor fou d’una princesa. El somniador que estira i estira l’accidental somriure cordial d’una desconeguda fins fer-lo el fil amb que teixeix una història d'amor que només pot existir en la seva imaginació.

Quart moviment: amoroso, color groc daurat. Narra els viatges d’aquest món a l’altre d'un Orfeu vestit de Robin Hood. Baixa a l'infern una vegada i una altra per conèixer el nom del Dimoni i així alliberar la seva estimada del pacte que va fer amb el Senyor de la Mort. L’home que s’entesta a erigir-se en salvador del seu amor i, com diria el Profeta, sap persistir.

I, finalment, la primera història, potser la que més m’ha agradat. Ritme presto per relatar l’aventura d’un campió de vals que un dia perd un campionat i, de retruc, perd també la il·lusió per ballar i la seva parella de ball i de les altres coses.

És el "campió" que s’abandona i que, per retrobar-se (i retrobar el sentit del ball i la seva dona vermella), no només haurà de recuperar les ganes i la tècnica del vals, sinó fer un pas més enllà i aprendre a ballar (el vals!) sense parella.

L’acompanyament musical, aquí, és obvi.