Invitació ronca a ballar un vals trist amb Matilda.
Com tot fill de veïna, un també té la seva mitologia particular, i en ella hi ha dues històries d'un home que dansa sol.
La primera, el ball enèrgic i vital d'Alexis Zorba. El sirtaki (precisament inventat perquè a la pel·li el ballés l'Antony Quinn) de Zorba és una mena de dansa còsmica, potent i feliç, amb la qual aquell grec amb un no sé què força nietzschià, planta cara a la mort, al temps que passa i a tots els altres buits que s'hi presenten.
L'altra dansa d'home sol és el ball infinitament trist i desconsolat del desarrelat de Waltzing Matilda, abraçat només al seu farcell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada