NIT DE VERITAT
Un edredó de son en la fosca de la nit:
Des de fora d’aquest úter de somni
Arriba un renou
Arriba un renou
I finalment la ment s’alça i fa cap a un fet
Com un peix cap a un ham
Un ós rentador dins la cuina!
Un daltabaix de bols de metall,
la xocadissa de flascons,
l’allau de plats!
Ressuscito per a aquest ritual
Em llevo trontollant, em trobo els peus,
Prenc el bastó, m’abraono cap a la foscor -
Sóc un immens dimoni esbatussador
Que rugeix als óssos rentadors -
S’esmunyen per la cantonada,
Un so d’urpes que graten em diu
que han pujat en un arbre.
I jo em quedo a sota
Dos de ben joves s’aferren
Als extrems de dues branques mortes i
Guaiten cap abaix des d’ambdós costats del tronc.
Rugir, rugir, jo us rugeixo
a vosaltres, terribles óssets que em desvetlleu
de nit i ens destrosseu
la cuina
Mentre romanc allí en silenci
El fred de l’aire sobre la meva nuesa
Comença a castigar-me la pell
Estic despert a la nit.
Els peus descalços donant forma a la grava
Bastó a la mà, per sempre més.
Un llarg traç de núvol deixa pas
A una tènue llum làctia
Darrere la branca d’un pi fosc,
La lluna encara és plena,
Turons de pins, tots
Xiuxiuejant; grills encara cantant
Suaument entre les fredes badies de la foscor.
Em giro i camino a poc a poc
De tornada al sender dels llits
Amb la pell de gallina i, a l’aire, el cabell esbullat
Dins la nit de lleu brillantor dels núvols
Sota la claror lletosa de la llum lunar
I de negre cruixit de pins
Em sento com una flor de dent de lleó
Curulla de llavors
A punt de volar lluny i arreu
O una anemone marina oberta, bressolada per
l’aigua fresca color de perla.
Cinquanta anys d’edat.
Continuo passant el temps
ajustant rosques en cargols.
Dins l’estany de les ombres
els nens estan dormint.
I una amant amb qui he viscut durant anys,
Nit de veritat.
Un no pot estar massa temps despert
Enmig d’aquesta foscor.
Peus empolsegats, cabell enredat,
M’ajupo i llisco de nou dins
L’edredó, per al son que encara necessito,
Per al despertar que arriba
Cada dia
Amb l’alba.
Gary Snyder, «True Night», Axe handles (1983)
Un edredó de son en la fosca de la nit:
Des de fora d’aquest úter de somni
Arriba un renou
Arriba un renou
I finalment la ment s’alça i fa cap a un fet
Com un peix cap a un ham
Un ós rentador dins la cuina!
Un daltabaix de bols de metall,
la xocadissa de flascons,
l’allau de plats!
Ressuscito per a aquest ritual
Em llevo trontollant, em trobo els peus,
Prenc el bastó, m’abraono cap a la foscor -
Sóc un immens dimoni esbatussador
Que rugeix als óssos rentadors -
S’esmunyen per la cantonada,
Un so d’urpes que graten em diu
que han pujat en un arbre.
I jo em quedo a sota
Dos de ben joves s’aferren
Als extrems de dues branques mortes i
Guaiten cap abaix des d’ambdós costats del tronc.
Rugir, rugir, jo us rugeixo
a vosaltres, terribles óssets que em desvetlleu
de nit i ens destrosseu
la cuina
Mentre romanc allí en silenci
El fred de l’aire sobre la meva nuesa
Comença a castigar-me la pell
Estic despert a la nit.
Els peus descalços donant forma a la grava
Bastó a la mà, per sempre més.
Un llarg traç de núvol deixa pas
A una tènue llum làctia
Darrere la branca d’un pi fosc,
La lluna encara és plena,
Turons de pins, tots
Xiuxiuejant; grills encara cantant
Suaument entre les fredes badies de la foscor.
Em giro i camino a poc a poc
De tornada al sender dels llits
Amb la pell de gallina i, a l’aire, el cabell esbullat
Dins la nit de lleu brillantor dels núvols
Sota la claror lletosa de la llum lunar
I de negre cruixit de pins
Em sento com una flor de dent de lleó
Curulla de llavors
A punt de volar lluny i arreu
O una anemone marina oberta, bressolada per
l’aigua fresca color de perla.
Cinquanta anys d’edat.
Continuo passant el temps
ajustant rosques en cargols.
Dins l’estany de les ombres
els nens estan dormint.
I una amant amb qui he viscut durant anys,
Nit de veritat.
Un no pot estar massa temps despert
Enmig d’aquesta foscor.
Peus empolsegats, cabell enredat,
M’ajupo i llisco de nou dins
L’edredó, per al son que encara necessito,
Per al despertar que arriba
Cada dia
Amb l’alba.
Gary Snyder, «True Night», Axe handles (1983)
TRUE NIGHT
Sheath of sleep in the black of the bed:
From outside this dream womb
Comes a clatter
Comes a clatter
And finally the mind rises up to a fact
Like a fish to a hook
A raccoon at the kitchen!
A falling of metal bowls,
the clashing of jars,
the avalanche of plates
I snap alive to the ritual
Rise unsteady, find my feet,
Grab the stick, dash in the dark -
I'm a huge pounding demon
That roars at raccoons -
They whip around the corner,
A scratching sound tells me
they’ve gone up a tree.
I stand at the base
Two young ones that perch on
Two dead stub limbs and
Peer down from both sides of the trunk:
Roar, roar, I roar
you awful raccoons, you wake me
up nights, you ravage
our kitchen
As I stay there then silent
The chill of the air on my nakedness
Starts off the skin
I am all alive to the night.
Bare foot shaping on gravel
Stick in the hand, forever.
Long streak of cloud giving way
To a milky thin light
Back of black pine bough,
The moon is still full,
Hillsides of Pine trees all
Whispering; crickets still cricketting
Faint in cold coves in the dark
I turn and walk back slow
Back the path to the beds
With goosebumps and lose waving hair
In the night of milk-moonlit thin cloud glow
And black rustling pines
I feel like a dandelion head
Gone to seed
About to be blown away
Or a sea anemone open and waving in
cool pearly water.
Fifty years old.
I still spend my time
Screwing nuts down on bolts.
At the shadow pool,
Children are sleeping,
And a lover I've lived with for years,
True night.
One cannot stay too long awake
In this dark
Dusty feet, hair tangling,
I stoop and slip back to the
Sheath, for the sleep I still need,
For the waking that comes
Every day
With the dawn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada