LEONARD COHEN (4): Suzanne

La meva història amb Suzanne. Dues guspiretes mentals, només:

1.   Quan Lars Von Trier, vulnerant el cànon del decàleg Dogma 95 del que fou un dels autors i el més brillant promotor, fa sonar la cançó en el “pòrtic” d’un dels capítols de Breaking The Waves, crec que una de les més desconcertats revisions del mite cristològic.

 2.  Aquella segona estrofa, amb aquell Jesús esclafat sota la saviesa bondadosa i tan espontàniament humana (i en això precisament quasi divina?) de Suzanne. I ho havia d’escriure un jueu de cognom Cohen! Aquella estrofa l’escolto, la rellegeixo, i encara em posa els pèls de punta.

Avui, per variar, va només la traducció:

Suzanne t'ha portat

a casa seva a la vora del riu.

Pots sentir com els vaixells passen.

Pots passar tota la nit al seu costat.

Penses que està mig boja -

Però és per això que ara vols estar allí.

Et fa prendre te i taronges,
tot vingut de la llunyana Xina.
I just quan penses a dir-li
Que no tens amor per donar-li,
Ella et fa entrar en la seva freqüència d’ona

I deixa que el riu contesti

Que sempre

Has estat el seu amant.

I tu vols viatjar amb ella,
Vols viatjar-hi a cegues,
I saps que ella confiarà en tu
Perquè has tocat el seu cos perfecte
amb la teva ment.

Jesús va ser un mariner
Quan va caminar per damunt les aigües
I va passar un llarg temps observant
Des de la seva solitària torre de fusta.

Llavors, quan va saber del cert

Que només els homes que s’ofegaven podien veure'l,
Va dir: «Tots els homes seran mariners
Fins que el mar no els alliberi ».
Però ell mateix va ser destrossat
Molt abans que s’obrís el cel,
abandonat, gairebé humà,
Esclafat sota la teva saviesa com una pedra.

I tu vols viatjar amb ell,
vols viatjar-hi a cegues

I penses que potser podràs confiar en ell

Perquè ell ha tocat el teu cos perfecte
amb la seva ment.

Ara Suzanne t’agafa de la mà
I et porta cap al riu.

Vesteix plomes i parracs

Dels mostradors de l’Exèrcit de Salvació.

I el sol vessa i s’escampa com la mel

Sobre Nostra Senyora del Port.

I ella t’ensenya cap a on mirar

Entre les brosses i les flors.

Hi ha herois entre les algues,

Hi ha nens a la matinada,

Hi ha qui es mouen cap a l’amor

I que seguiran aquest camí per sempre

Mentre Suzanne sostingui el mirall.

I tu vols viatjar amb ella,

Vols viatjar-hi a cegues,

Perquè ella ha tocat el teu cos perfecte

amb la seva ment.

(impressionant la mirada de tortuga sàvia del Leonard iaio cantant-la a Londres :-P )