"o velho mais menino do Brasil"

Parla Maria Betanhia:
Jessy era actriu a Bahia. Ella feia cinema, feia teatre. Era amiga meva.

I explica com Jessy i ella van sortir una nit i van acabar dins un bar, que 
estava buit. Només hi havia una persona al bar: Vinicius de Morães, assegut tot solet. Immers en una tristesa... – quan Vinicius es posava alegre, tothom s’hi posava; quan es posava trist, tothom es posava trist! Era molt fort, tot molt nítid. Aleshores vaig anar a fer-li un petó a ell i la hi vaig presentar: “Jessy, una amiga meva de Bahia”. Però en aquell moment se li va girar el cap, em va cridar i em va dir “Bethania, vaig a casar-me amb ella, estic enamorat. Vull viatjar ara a Buenos Aires. Pregunta-li si vindrà amb mi.” “Pregunta-li-ho tu. Déu meu, quina bogeria és aquesta!” No entenia res, i Jessy que era “baianíssima”. En res jo vaig anar-me’n cap a casa, ella ja no va tornar amb mi. La Jessy va sortir amb ell, van viatjar i jo els vaig retrobar ja casats.

I així, amb els seus seixanta anyets, Vinicius va conèixer una de les seves nou mullers.