Aquest darrers mesos vinc recuperant una afició perduda en algun moment d’adolescència: llegir còmics. Bé: sembla que ja no s’ha de dir còmics, sinó novel·les gràfiques.
En part recorrent als mai decebedors “clàssics moderns”, en part rastrejant per les llibreries obres que m’excitessin la pituïtària i en molt bona part deixant-me aconsellar, prestar i regalar pels que en saben, he llegit (es llegeixen els còmics? Llegir sembla com dir poc...) Persèpolis, El Incal, Budapest Café, El caso Pasolini i altres cosetes.
De totes, però, la que més m’ha impressionat ha estat Fun Family, de l’Alison Bechdel. Fun Family vol dir alhora "família divertida" i "Família Funeral", aludint al negoci familiar de la funerària que ocupava la planta baixa de la casa en què l'Alison es va criar. És un llibre (i aquí si que tinc clar la propietat del substantiu) brillant i molt diferent a tota la resta. Sense ser gaire conscient de si estic o no incorrent en un delicte, en penjo tres paginetes, en què la protagonista explica com anava el trastorn obsessiu compulsiu que va posar sal i pebre a la seva pubertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada