PASOLINI (2): objectes subjectes

Fotograma de Saló o els 120 dies de Sodoma

Després d’haver patit l’Objecte torna
a les quotidianes distraccions:
pensament del qual és humà separar-se.
Però que fermenta a cada acte
immemorial i diürn –en la rendició–
no em deixa un instant de la seva dura
presa – expressió que no
es pot concebre: i la distracció
és doncs una atenció més confusa,
un crit retingut.
                        L’alegria
sobre l’Objecte mut, sobre allò Real
arraconat, és una vilesa. Jo sé
com ser un sant. I no ho sóc.

P.P, Pasolini, poema de Poesia con letteratura (inèdit), recollit a Diari 1943-1953