I és que, al final, un ja no sap què ensenya a classe....
i, molt menys, què hauria d’intentar ensenyar.
Parafrassejant al petit filòsof David, un no pot sinó preguntar-se "Is this real life? Pos sí que ho és!
Amb tot, literaturalitzem una mica el fet, per treure ferro a l'assumpte.
Cas ABSOLUTAMENT fictici, doncs, del que podria passar en una classe de Llengua castellana, 2n ESO, en un institut qualsevol de la perifèria barcelonina, quan es treballen, posem per cas, els gentilicis:
PROFE: ¿Panamá?
ALUMNE 1: Panamero.
PROFE: No. Panameño. [...] Panamá es un estado de América.
ALUMNA 2: ¡América? ¿Eso es donde los negros?
PROFE (després de meditar mig segon): ¿Qué quieres decir con “donde los negros”?
ALUMNA 2: Sí. Los negros….
PROFE (que s’acaba d’adonar que l’alumna 2, en la seva escolarització, no ha desenvolupat una competència tan ferma en geografia com en el tema dels colors): Veamos… (fa un dibuix absolutament esquemàtic i rústec del continent americà): "Esto sería América. América del Norte y América del Sur. En medio, Centroamérica, y Panamá está justo aquí. De hecho, Panamá es conocido porque se construyó un canal (hummm: abaixem nivell!!!) un….. “agujero”… aquí, en la tierra, para que los barcos puedan pasar de este océano al otro sin tener que rodear todo el continente. Se le llama el Canal de Panamá.
PROFE (¡Listos los yanquis! – pensa i calla, per no liar-la més!).
ALUMNA 2 (atribolada, encara): pero… y los negros…. ¿De dónde son?
PROFE: (bufffff) ¿De dónde son o dónde están?
ALUMNA 2: Sí... Eso... ¿Dónde?
PROFE (re-bufff, mentre dibuixa, tan malament com sap, dues taques que representarien Europa i Amèrica): Originariamente los negro eran de aquí (assenyala l’Àfrica) y los europeos, que dominaban América, los trajeron desde aquí (África) hasta aquí (Amèrica) para que trabajasen como esclavos.
ALUMNA 2 (que paga amb la cara, com dient: “Vale, pero… ¿los negros?")
PROFE (Pensa. On haurà vist negres l’alumne aquest, fora de pel carrer -ço és: el seu barri- i al pati de l'escola? A veure: a la tele? Potser en resums de partits de l'NBA?): A ver, los negros llegaron a América desde África y viven por casi toda América…. Claro… no hay que confundir América, que es un continente (i el marca amb un gran cercle de guix) con Los Estados Unidos de América, que a veces también se le llama solamente “América” (en ratlla el territori amb guix).
ALUMNA 2: Ahhhhhhhhh.
El profe no les té totes sobre si l'explicació ha quedat clara, però, un cop més, s’ha fet el que s’ha pogut. Fi del parèntesi geo-històrico-etnogràfic. Retornem als gentilicis…
ALUMNE 4 (tota la classe és conscient que el xaval és una mica llunàtic, i potser no van del tot foraviats - per què enganyar-nos?! Però el caparró del noi, al capdavall, tampoc funciona de manera gaire diferent que els de la resta del grup: li ha passat una idea pel cap – això sovint els succeeix: es tracta d’una mena de reacció fisiològica imprevista i d’origen desconegut per la ciència neurològica actual, normalment provocada per una associació verbal escarransida: sentir “negre” i recordar que algun cop va navegar pel seu cervellet alguna cosa en relació als negres. És tal qual: Els revé una idea com a qui li revé el gust del pebrot de la pizza menjada fa dues hores, i aleshores alguna força desconeguda els emmena a expressar-la immediatament. Val a dir que el temps de vida de l’idea sol ser un xic inferior al que es triga a verbalitzar-la): Pues yo oí que los negros son más negros porque están más horas al sol.
LA RESTA DELS ALUMNES: jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja (entengui’s: el burro ja ha tornat a dir una altra burrada!)
I el professor, en un atac de professionalitat, medita que alguna cosa molt bàsica es podria explicar sobre la melanina i el concepte darwinià de l’adaptació de les espècies al medi.
Després medita si no seria més pràctic posar-se a explicar acudits, fer que tots s’abracessin per reforçar la seva afectivitat mancada, repartir-los caramels, tal volta algun cacauet...
Mira l’hora al mòbil.
És tard i el timbre vol sonar.
Deixem-ho estar per avui.
Demà, però, alguna cosa s’haurà de dir sobre el perquè d'els negres són més negres per estar més hores al sol", en rescat de l’alumne 4, i de la resta d’alumnes, car en el fons (pensa el professor amb un punt més de tristesa que no de resignació), ben mirat, ells tampoc en tenen la culpa de res.
i sona el timbre
com una treva
i marxa a casa
somniant amb el proper curs,
quan aquesta meravellosa lliçó,
si l’ha de repetir,
per fi la podrà fer sobre una pissarra digital
- i això sí que ja serà tota una altra cosa!
.jpg)
