La cosa és un poc enrevessada. Ho explico amb calma, perquè tot plegat pot atènyer la complexitat ontològica de la Santíssima Trinitat, o potser més aviat de les tríades divines gaèl·liques.
Chenda és el nom del personatge de còmic que representa a l'autora de Fraise et Chocolat, l'Aurélia Aurita, pseudònim literari de la "ninotaire" Chenda Khun.
Doncs bé: tot i ser una mateixa persona (una mateixa substància, si ens va la jerga teológico-bananera), l'objecte de la meva devoció no és ni l'Aurélia Aurita (nom d'un animalot medusiforme que fa esgarrifança, siga dit de passada) ni la Chenda Khum, la mossa de carn, óssos i ulls nipons que als 22 anys va decidir marxar al Japó a conèixer el dibuixant Fréderic Boilet, uns vint anyets més gran que ella (la panxolina mai no enganya, jejejeje!), i ennavegar-se en una història de sexe i amor que després traduirà en cómic, Aurita mediante.
Arribats aquí, la professió de fe: servidor, sens dubtar-ho, de la tríada femenina es queda amb aquell bitxet tendre i descarat de la Chenda de tinta negra i paper.
 |
Els seus gestos hiperbòlics, les seves ganyotes provocades per un esclat de vergonya o inseguretat, les empipades i xiscles a boca oberta que ni Doraemon, la tonteria dolça que li agafa quan la borratxera la posa "supraverbal"... això és el que em té prendaíto d'ella. Aish! Quina monada de criatura, no?
En fi:
debilitats que últimament un s'està descobrint.
(Per cert: algú saps si es tracta d'una parafília ja tipificada?
Si no, com m'ho hauria de fer perquè portés el meu nom?
Benvolguts fills de Freud, s'esperen les vostres respostes!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada