Així és com el Frederik i la Cati passen de coneguts a ser alguna cosa més: amics (si més no, per començar!). Després de dues trobades fortuïtes, es retroben en una festa i es capbussen en una conversa que, a ulls i ploma de Frederik, farà que la gent del voltant els desaparegui i ells comencin a flotar sobre el sofà on estan, enmig d’un mar de riures, paraules i complicitat.
Frederik Peeters és un dibuixant suís que un bon dia decideix explicar a Pilules Bleues (Pildoras Azules) la història que comparteix amb la Cati, la seva parella. Amb el temps, el sofà a la sotsobra els va portar a un sopar a casa de Frederik i just allí, abans de passar la seva primera nit junts, va arribar la confessió de la Cati: és seropositiva, i el seu fill de sis anys també.
Una delícia de llibre: honest i clar, ple de reflexions i de vida, i amb la gran virtut que en tot moment defuig del dramatisme faciló i d’emotivitats barates. Per contra, Frederik, movent-se amb lleugeresa entre la realitat i el somnieig interior, sap impregnar el relat d’un humor sa i tendre reservat per a aquell qui, fins i tot en les situacions més greus i serioses, és capaç de riure’s una mica de si mateix. No es presenta ni com a heroi ni com a màrtir: només explica la seva història amb gràcia, un punt de tendresa i molta sinceritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada