Jueu hongarès, la família aspirava que Andor Kertész (1894 - 1985) es dediqués als negocis. Ell, però, tenia certes vel·leïtats artístiques, que el van portar a esdevenir un fotògraf autodidacta i, sobretot, molt singular. Kértész té un univers estètic força original i fins i tot, en segon quin moment i per a segons qui, un punt massa trencador, cosa que li va propiciar bones dosis d’amargor i emprenyamenta al llarg de tota la seva carrera: als inicis, perquè li va costar molt que la gent apreciés la seva manera de fer fotografia, amb enfocaments i il·luminacions poc ortodoxes; cap al final, perquè, malgrat tot el seu recorregut, encara consideraria que molts crítics tenien la seva feina per menys del que ell sabia que valia.
Més enllà de com ho visqués, el cert és que és un artista plàstic extraordinari i amb un gran recorregut artístic brillant i ric, molt donat a provar, experimentar, crear.
Va començar a retratar la vida camperola de la seva Hongria natal, fins que el 1914 el conviden a participar en una guerra, avinentesa que ell aprofitarà per fer fotos de trinxera. El retrat, com no!, serà un tema recurrent en tota seva carrera.
 |
| Retrat de Jeanne |
Totes aquelles fotos de trinxera van ser destruïdes amb la revolució hongaresa del 1919. La guerra la va acabar en un hospital militar. Poc després va ser enviat a Esztergom, on es dedica a fer una sèrie de fotografies de gent nedant. Avui només en conservem una d’aquestes fotografies. La importància de la sèrie, però, és que hi descobreix els efectes de distorsions anatòmiques tan característics de part de la seva obra.
 |
| Ballarina satírica (1926) |
Després de viure un temps a Hongria fent d’apicultor, agricultor i corredor de borsa, l’any 1925 decideix marxar cap a París. Això, als anys vint i per algú que volia ser artista, no era gaire original, però sí una grandíssima idea. Allí troba reconeixement i èxit, nom i diners.
 |
| Jardin des Tuileries |
 |
| Escales de Monmartre |
 |
| A dalt de la tour Eiffel (1929) |
 |
| Ombra de la tour Eiffel (1929) |
 |
| El rellotge de l'Acadèmia |
A París entra amb contacta amb els dadaistes i es deixa fascinar per l’art dels cubista. Es submergeix en l’esplet de l’avantguarda. És aleshores quan fotografia alguns grans artistes que viuen a París, com Marc Chagall, Piet Mondrian, Sergei Einsenstein, etc.
 |
| Sergei M. Eisenstein (1929) |
 |
| A la casa de Mondrian (1929) |
 |
| Contemplant un mòbil de Calder |
i fotografia, sobretot, llums, formes, volums....
 |
| Cadires al llarg dels Champs Elysées (1929) |
 |
| La forquilla (1929) |
Després d’onze anys vivint a París, al 1936, quan Hitler ja remou merda per Alemanya, marxa als EUA. Aleshores encara li quedaran cinquanta anys més de feina i provatures.
 |
| Empire State Building (1967) |
 |
| University Place, New York (1978) |
 |
| El llibre d'Elizabeth |
 |
| (Febrer 1979) |
Dels seus darrers anys, m’agrada particularment la seva descoberta del color. A la preocupació per les formes i les ombres, afegeixes un nou element per jugar-hi. A la fotografia del vidre de la porta li trobo fins i tot un puntet Mondrian.
Kertész va morir, a casa seva i mentre dormia, la nit del 28 de setembre de 1985.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada