Havia quedat amb algú no molt puntual, i a sobre (cosa tampoc gens habitual en mi) jo “feia d’hora”. Així que vaig aprofitar per apropar-me al CCCB, fer un cop d’ull al tinglado que tenen muntat amb les Gandules, i, per acabar de farcir el temps que sobrava, em va donar per entrar a la Laie de la facultat d’Història i Filosofia.
Feia dies que buscava un llibre de l’Eric Fromm, una mena d’història de la felicitat. Vaig apropar-me al prestatge de Filosofia Contemporània i, al costat de l’Art d’Estimar del Fromm, hi trobo el Diccionari per a ociosos del Joan Fuster.
Primer em va sobtar: Joan Fuster entre les patums de la filosofia contemporània?! Filosofia, el Diccionari per a ociosos?!
I tant que sí.
Em va venir a la ment una entrada d’aquest diccionari sobre els principis o les conviccions personals. El recordava curtet curtet, d’a penes tres frases. Ara, a casa, que he rebuscat en el llibre, m’adono que no era un article tan breu: és que jo només recordava la part del text que més em va agradar i se’m va quedar impresa en la memòria com si allò fos tot.
El copio sencer:
CONVICCIÓ
Tota convicció – convicció seriosa – se us convertirà en prejudici per a conviccions ulteriors. Penseu-hi. Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu. I ja sabeu què vol dir un prejudici: un vici d’origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat intel•lectual, si aspireu a conservar la “disponibilitat permanent” que n’és el pressupòsit, heu d’esforçar-vos per ser homes d’escasses conviccions. No crec que el fanatisme sigui una perspectiva gaire amable.
La prudència, la virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exasperacions mentals i morals. I al capdavall, per a circular per la vida, no calen massa conviccions. N’hi basten tres o quatre. Només.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada