REGINA SPEKTOR: On The Radio

This is how it works
It feels a little worse
Than when we drove our hearse
Right through that screaming crowd
While laughing up a storm
Until we were just bone
Until it got so warm
That none of us could sleep
And all the styrofoam
Began to melt away
We tried to find some words
To aid in the decay
But none of them were home
Inside their catacomb
A million ancient bees
Began to sting our knees
While we were on our knees
Praying that disease
Would leave the ones we love
And never come again


On the radio
We heard November Rain
That solo’s really long
But it’s a pretty song
We listened to it twice
‘Cause the DJ was asleep


This is how it works
You’re young until you’re not
You love until you don’t
You try until you can’t
You laugh until you cry
You cry until you laugh
And everyone must breathe
Until their dying breath
No, this is how it works
You peer inside yourself
You take the things you like
And try to love the things you took
And then you take that love you made
And stick it into some
Someone else’s heart
Pumping someone else’s blood
And walking arm in arm
You hope it don’t get harmed
But even if it does
You’ll just do it all again


And on the radio
You hear November Rain
That solo’s awful long
But it’s a good refrain
You listen to it twice
‘Cause the DJ is asleep
On the radio


(oh oh oh)


TRADUCCIÓ:
Així és com va:
Se sent una mica pitjor
que quan vam conduir el nostre cotxe fúnebre
a través d’aquella gentada que plorava,
mentre  ens somreia una tempesta,
abans que fóssim només ossos,
abans no fes tanta calor
que cap de nosaltres no pogués dormir
i tota l'escuma de poliestirè
comencés a fondre’s.
Vam provar de trobar algunes paraules
per socórrer en el declivi,
però cap d’elles estava a casa,
dins de les seves catacumbes.
Un milió d’antigues abelles
van començar a fiblar-nos els genolls
mentre estàvem agenollats,
pregant perquè la malaltia
deixés aquells qui estimem
i mai més no tornés.

A la ràdio
vam sentir November Rain.
Aquell solo és realment llarg,
però la cançó és preciosa.
La vam escoltar dos cops,
perquè el DJ s’havia quedat adormit

Així és com va:
Ets jove fins que deixes de ser-ho.
Estimes, fins que deixes d’estimar,
Ho intentes, fins que no en pots més.
Rius fins que acabés plorant.
Plores fins que esclates a riure.
I tothom ha de respirar,
fins el seu darrer alè.

No, així es com va:
T'esforces a veure dins de tu mateix,
prens les coses que t'agraden
i proves d’estimar allò que has pres.
I després agafes aquell amor que has creat
i el poses en algú,
en el cor d’un altre
bombejant la sang d’algú altre,
i caminant abraçats
esperes que no es faci malbé,
però fins i tot si així és,
tut tornaràs a fer-ho tot una altra vegada.

I a la ràdio
escoltes November Rain.
Aquell solo és tremendament llarg,
però la tornada és bona.
L’escoltes dos cops,
perquè el DJ s’ha quedat adormit
A la radio.
(oh oh oh)
A la radio…