Tens vint anyets fa no res estrenats i decideixes, un mateix dia, deixar de fumar i deixar la teva primera nòvia, convençut que ambdues coses t’estan matant lentament.
Contra el que esperaves, la primera empresa resulta la més àrdua, però també la més gratificant, des del moment que decideixes que tots els diners que setmanalment cremaves en cigarretes, els invertiràs a anar comprant LPs de vinil, rebentats de preu com mai – bona cosa, deixar de fumar just quan el CD està substituint el disc de tota la vida!!!!Tanques els ulls
Els tornes a obrir i et trobes a poques hores d’acabar l’any 2009. Davant teu, un tocadiscos; al teu costat, dues mossetes d’inqüestionable intel•ligència i que coneixen tot el que es pot saber sobre les tecnologies a l’ús del nostre món, t’observen mentre els expliques com funciona aquell aparell.
- Ahhhh! Calia encendre l’amplificador?!?!
- L’agulla no es posa al final del disc?
- Però, de debò que canvia sol de cara?
És possible que un aparell que per a tu resulta tan quotidià com un tocadiscos, avui sigui una raresa tecnològica per a algú de vint-i-escaig anys? Ets conscient que elles s'avoren a aquell familiar artilugi amb la mateixa estranyesa amb què tu observaries el funcionament d’una ballesta florentina del s. XV?
WTF!!!!
Respires.
Com cada cop que és a punt d’apoderar-se de tu el pànic vital, revises dins la teva ment les llambordes ben polidetes pels clàssics amb què has anat pavimentant el teu esperit, bo i buscant terra ferma per evitar el vertígen existencial, i recordes quantes vegades, almenys d’Horaci ençà, s’ha anat repetint allò que el temps té vocació de cavall desbridat.
1999 ....
.... 2010
Ho juro:
Només ha estat una puta aclucada d’ulls!!!
Això passa molt
però que molt
de pressa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada