IEHUDA AMIKHAI (3): Com el fotògraf

Com el fotògraf que retrata el mar o el desert fins a la línea de l’horitzó
I fa aparèixer a la fotografia alguna cosa de prop més gran,
La branca d’un arbre, una cadira, la cantonada d’una casa,
Una roca, per fer sentir bé l’infinit tot oblidant el mar
I el desert, així t’estimo jo, la teva mà,
El teu rostre, els teus cabells, la teva veu propera,
I oblido l’eternitat del lluny i els límits dels infinits.

I quan morirem, tornarà a haver-hi només el mar, i el desert
I Déu,
Tot el que tant ens agradava de contemplar de la finestra estant.
Adéu adéu a tot allò llunyà i proper, adéu al veritable Déu.

Iehuda Amikhai, Obert tancat obert (1998)