Un dia laborable de setembre del curs passat.
Malalt. Fart de llit i només llit, obro la tele i retornen a mi uns dibuixos animats de quan tenia com a molt cinc o sis anys. "Vicky el vikingo". L'oci i la curiositat m'enganxen. Miro i escolto:
- Esto ya toma otro cariz.
- Pero mover un barco así no es ninguna bagatela.
- Vicky, el cómo, el cuándo y el porqué carecen de importancia para nosotros.
Ups! pero si és un viatge a una altra galàxia lingüística, molt i molt llunyana!
Algú s'imagina els teletubbies, Arale o en Xin Txan fent servir paraules com ara "cariz" o "bagatela"?
i la gran qüestió: ja compreníem nosaltres, nens renens, com parlaven aquells víkings presumptament garruloides? Ningú no va entendre i denunciar que aquelles expressions no eren les adequades per a un públic infantil?
En fi: vam sobreviure. I, ves per on, potser fins i tot ens va anar bé.
Infants del país, vinga, tots a veure "Vicky el Vikingo", que potser alguna cosa queda!
(i parlo del dibuixos animats de la TV. La pel·li, no l'he vista, però molt em temo que que els doblatge deu tenir un altre aire)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada