DICITENCELLO VUJE

Va la lletra primer en napolità, després en traducció al català.

DICITENCELLO VUJE
Dicitencello a 'sta cumpagna vosta
ch'aggio perduto 'o suonno e 'a fantasia...
ch''a penzo sempe, ch'è tutt''a vita mia...
I' nce 'o vulesse dicere, ma nun ce 'o ssaccio dí...

'A voglio bene...'A voglio bene assaje!
Dicitencello vuje ca nun mm''a scordo maje.
E' na passione, cchiù forte 'e na catena,
ca mme turmenta ll'anema.
e nun mme fa campá!

Dicitencello ch'è na rosa 'e maggio,
ch'è assaje cchiù bella 'e na jurnata 'e sole.
Da 'a vocca soja, cchiù fresca d''e vviole,
i' giá vulesse sèntere ch'è 'nnammurata 'e me!

'A voglio bene...

Na lácrema lucente v'è caduta...
dicíteme nu poco: a che penzate?!
Cu st'uocchie doce, vuje sola mme guardate...
Levámmoce 'sta maschera, dicimmo 'a veritá...

Te voglio bene... Te voglio bene assaje...
Si' tu chesta catena ca nun se spezza maje!
Suonno gentile, suspiro mio carnale...
Te cerco comm'a ll'aria:
Te voglio pe' campá!...

DIGUES-LI
Digues-li a la teva amiga
que he perdut la son i l’alegria,
que hi penso sempre, que és tota la meva vida.
jo ja voldria dir-li-ho, però no li ho sé dir!


L’estimo tant... L’estimo moltíssim!
Digues-li tu que no l’oblido mai.
És una passió més fort que una cadena
que m’estreny l’ànima
i no em deixa viure feliç.


Digues-li que és una rosa de maig,
que és molt més bonica que un dia de sol.
De la seva boca, més fresca que les violetes,
ja voldria sentir jo que està enamorada de mi!


L’estimo tant... L’estimo moltíssim!...


Una llàgrima lluent se t’ha caigut...
Digues-me només: en què pensaves?
Amb aquests ulls dolços només tu em mires.
Traiem-nos aquesta màscara, diguem la veritat


T’estimo tant... T’estimo moltíssim!
Tu ets aquesta cadena que no es trenca mai!
Somni amable, el meu sospir carnal...
Et busco com a l’aire:
Et vull per viure feliç!...

N'hi ha mil versions. Recordo una de fil musical (espantosa!), que se sent en una pel•li de Woody Allen, mentre el protagonista fa fúting per Venècia. La versió clàssica és la d’Alberto Murolo, el Gardel de la música napolitana. Una de nostrada, la de l’Ester Formosa (al disc M’Aclame a Tu, fet en colaboració amb Toti Soler). Una altra que m’encanta, interpretada per la veu rocallosa d’Amália Rodrígues (un fado napolità, sí señor!). I, finalment, aquí va la gravació de la versió de Francesco Pellegrino: veu, guitarra arpegiada i un just posat melodramàtic molt meridional… ea!